Les seves mares treballen, les seves companyes aspiren a les mateixes professions que ells i han nascut a una Espanya amb ministres. Tot i això, les idees masclistes persisteixen entre els joves. Un col·lectiu educat en la igualtat i que ja viu i gaudeix del catàleg de polítiques destinades a equiparar en drets a homes i dones, no acaba de rebutjar els rols més tradicionals.
Al voltant d’un 20% dels joves espanyols segueix pensant que el model ideal de família és aquell en què la dona treballi menys hores, o no treballi, per fer-se càrrec de la casa i els fills, segons un estudi de l’ Institut de la Juventut .
La manca d’un mirall igualitari en el qual mirar-se, les insuficients activitats educatives generalitzades encaminades a l’equiparació de drets i el missatge llençatdes d’alguns mitjans de comunicació fan perviure creences més pròpies de fa 40 anys, destaquen els experts. Quasi la meitat (49,4%) dels joves espanyols creu que una dona que treballa no pot tenir la mateixa relació de calidesa i estabilitat amb els seus fills que una mare que no ho fa.
L’enquesta de l’Institut de la Juventut, realitzada a finals de 2007 sobre una mostra de 1.466 joves d’entre 15 i 29 anys, indica, a més, que aquella idea augmenta a mesura que creix l’edat. “Sembla que l’experiència, tant emancipatòria com laboral, apunta a reflectir les dificultats reals de les dones per compatibilitzar maternitat i cura dels fills amb la feina“, assegura l’informe.
Però, han fracassat entre els més joves les polítiques per a educar en igualtat? “Els nois no tenen referents en els quals observar com comporatr-se en igualtat“, assegura Hilario Sáez, de l’associació Hombres para la Igualdad. Segons Sáez, entre molts joves existeix una idea equivocada del que és igualtat.
“El problema està en que no basta canviar les idees, sinó també els comportaments. Les noies ho han fet, han transformat el seu discurs i actituds, però els nois no“, afirma Erick Pescador, sociòleg, sexòleg i especialista en prevenció de violència i actituds sexistes.
“Mentre les actituds masclistes segueixin construint la identitat masculina, les coses seguiran com fins ara“, diu Pescador. Per al sociòleg, una possible solució seria el·laborar des del principi actituds masculines que no impliquin masclisme. Rols masculins i posicions de poder que no impliquin aquest bagatge.
