Menys avortaments i cada vegada més primerencs. La polèmica llei de salut sexual i reproductiva compleix un any, i un dels seus punts bàsics, el que permet avortar sense donar explicacions fins a la setmana 14 de gestació, ha calat en la societat. Les dones cada vegada van abans a les clíniques. Moltes abans fins i tot que es pugui realitzar la intervenció (a partir de la setmana cinc).
El balanç del primer aniversari de la norma que consagra el dret a l’avortament revela també que es manté la tendència a la baixa en el nombre d’intervencions, segons les clíniques que les practiquen. Una percepció que comparteix el Ministeri de Sanitat.
La llei – que encara espera el dictamen del Tribunal Constitucional al recurs plantejat pel PP – no ha aconseguit, però, aturar les desigualtats entre les comunitats autònomes. Les diferències en la informació que donen a les dones, els sistemes de concert o la disponibilitat d’accés a la prestació finançada en la regió d’origen, mostren que segueix havent obstacles.
Sí que hi ha una pauta comú que comparteixen gairebé totes les regions: la tendència a la baixa en el nombre d’avortaments. El 2009, les interrupcions voluntàries de l’embaràs van baixar (un 3,7%) per primera vegada des que hi ha dades. I el descens ha seguit el 2010, segons les xifres que manegen les clíniques privades – que practiquen més del 90% d’aquestes intervencions -. «A Andalusia, per exemple, han baixat entre un 3% i un 5%, segons la província», apunta Francisca García, portaveu de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), que agrupa una trentena de centres .
Sanitat encara no té llest l’informe sobre les intervencions de 2010, però les autonomies que ja disposen de dades ratifiquen aquest descens o, almenys, l’estancament d’aquesta pràctica. El 2010, a la Comunitat Valenciana es van realitzar unes 300 intervencions menys que el 2009, i a Múrcia (una de les regions amb major nombre d’avortaments) van augmentar un 1% després d’una caiguda del 10%.
José Martínez Olmos, secretari general de Sanitat, no s’aventura a parlar de percentatges, però sí afirma que el patró de descens es manté amb la llei de terminis. «La venda sense recepta de la píndola postcoital, els programes de prevenció d’embarassos i l’arribada de nous anticonceptius finançats està ajudant a reduir els embarassos indesitjats«, analitza. García no comparteix aquest diagnòstic, i atribueix el descens a la caiguda en la immigració: els avortaments d’estrangeres han estat el 40% del total en els últims anys.
La radiografia de l’aplicació de la nova llei dóna altres realitats. Luisa Torres, treballadora social de la Clínica Dator de Madrid, ha advertit que des que la norma va entrar en vigor les dones prenen la decisió abans. «Mai no han acudit tan aviat com ara. Algunes arriben res més confirmar que tenen un retard», assegura. El gruix dels avortaments sempre s’ha concentrat abans de la setmana 12, però aquest temps ara és menor, segons Torres.
Exemple d’això és Marta G. Aquesta dona de 36 anys i embarassada de cinc setmanes ha anat a un centre privat de Madrid acompanyada d’una amiga. «M’he adonat que no puc tenir un fill amb la meva parella. Seria un gran error. Així que, per a què marejar més la decisió», explica.
Torres, que porta més de 25 anys atenent a dones, creu que aquestes van a les clíniques abans perquè no hi ha consciència que més enllà del termini lliure de les 14 setmanes hi ha l’opció d’avortar sota certs supòsits – com amb l’antiga llei -, entre els quals s’inclou el de risc per a la salut mental de la mare (el més usat abans). «Les dones no ho saben, però els professionals tampoc no les informen», esgrimeix la treballadora social.
El que va ser el punt més controvertit de la llei que ara compleix un any, el que permet a les noies de 16 i 17 anys avortar sense consentiment dels seus pares, i que contempla la possibilitat que no tinguin ni tan sols que explicar-ho si leguen que fer-ho els pot generar un conflicte, s’ha desenvolupat amb poc soroll.
Lluny d’esdevenir el colador que alguns – com les organitzacions Dret a Viure o el PP – auguraven, les menors que van soles no són majoria. «Suposen entre el 10% i el 20%», apunta la portaveu de ACAI. Una xifra que Torres eleva fins al 40%. Les noies que al·leguen conflicte – espanyoles i estrangeres per igual, que esgrimeixen pressions familiars, desarrelament o creences religioses paternes – arriben amb la decisió madura.
Laura té claríssim que no pot dir-ho a casa. Té 16 anys i tota la vida per davant. Acaba d’acabar 4rt de l’ESO, vol fer Batxillerat i després una carrera. «No puc tenir un bebè ara», argumenta. Explica que els seus pares no li donarien suport. Sap del que parla. El va viure fa dos anys, quan la seva germana es va quedar embarassada i ho va explicar a casa. «Ha tingut el nen, però tampoc l’han ajudat», confessa. Ella està embarassada de sis setmanes. Només el seu nòvio l’ha acompanyat en la decisió. Prefereix evitar pressions.
Una norma més restrictiva
La nova llei de l’avortament fixa que després de la setmana 22 només es pot interrompre un embaràs si un comitè d’experts descobreix en el fetus malalties incompatibles amb la vida. És una regulació més restrictiva que la fixada per la llei de 1985, que permetia a les dones interrompre l’embaràs sense termini si hi havia risc per a la vida de la mare, inclosa la seva salut mental.
Fa un mes es coneixia el cas d’una nena de 12 anys d’Alacant embarassada de més de 22 setmanes, a qui el comitè d’experts valencià li havia negat interrompre el seu embaràs. El nadó, van assegurar, estava perfectament, i ja no podia acollir-se al supòsit de risc per a la salut mental de la mare. El seu avortament potser sí hagués estat possible amb la llei anterior.
Javier Martínez Salman, cap de Ginecologia de l’Hospital Severo Ochoa de Leganés, que va participar en l’elaboració de la llei de terminis, creu que els comitès d’experts estan funcionant bé. Gràcies a aquest supòsit, a més, els hospitals públics han començat a realitzar alguns avortaments. «Tot i que encara molt pocs, i ni molt menys en totes les comunitats», reconeix.
Santiago Barambio, president de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs, considera que els criteris que apliquen aquests comitès són «massa» restrictius: «Això obliga a algunes dones a viatjar a països com França per avortar en casos de malformacions greus però no incompatibles amb la vida«, assegura.
Traient aquests escassos centres públics, l’avortament segueix sent cosa de la sanitat privada, encara que ho pagui la pública. Si abans les regions pagaven el 30% de les intervencions ara paguen més del 60%. Algunes ja han demanat al Govern més fons per cobrir aquest «extra».
Terminis i supòsits
– Terminis. Fins a la setmana 14 la dona pot avortar sense donar explicacions. La llei de terminis equipara l’espanyola amb la legislació d’altres països d’Europa com Holanda o França.
– Indicacions. Un embaràs de més de 22 setmanes només es pot interrompre si s’al·lega greu malaltia de la mare, risc per a la seva vida o salut i possibles malformacions del fetus.
– Més supòsits. Si els metges detecten greus malformacions del fetus es podrà avortar sense límit de temps. A cada regió, un comitè d’experts analitza els casos.
– Menors. Les noies de 16 i 17 anys poden avortar lliurement, encara que ho han de dir als seus pares. Aquests han d’acompanyar-la a la clínica. Si la menor al·lega que explicar-lis pot generar un conflicte pot avortar sola.
