Un dels mecanismes de què disposen els jutjats per lluitar contra la violència de gènere és l’ordre de protecció. Però per aconseguir-la cal complir uns requisits que no són fàcils, mostra d’això és que en el primer trimestre del 2012 els jutjats de Violència sobre la Dona denegar gairebé el 67% de les ordres reclamades.
Segons les dades de l’Observatori de la Violència sobre la Dona del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els jutges van rebre 373 sol · licituds entre gener i març d’aquest any. Totes elles van ser plantejades a instància de la denunciant i, majoritàriament, per dones espanyoles, ja que només 58 estrangeres que van denunciar les seves parelles van reclamar aquest tipus de mesura. Igualment, la gran majoria de les peticions, 328, es van dirigir contra homes espanyols.
De les 373 ordres que es van sol · licitar, totes elles a instància de les víctimes, es van aprovar 124 casos. El 53% dels homes que van ser jutjats per un Jutjat Penal per maltractaments va ser condenado.De totes les reclamades, els magistrats només van aprovar 124, el que suposa que només es va acceptar el 33,35% i que es va denegar el 66 , 75%, en considerar que, pels fets que es denunciaven, no era necessària la imposició d’aquesta mesura. Una altra dada sorprenent és que de totes les ordres ingressades als jutjats, quatre d’elles van ser plantejades per dones víctimes de maltractaments menors d’edat. Totes aquestes noies eren espanyoles.
Però, a més de l’ordre de protecció, els jutges especialitzats en violència sobre la dona poden adoptar una altra sèrie de mesures contra el suposat agressor que pot anar o no aparellada a l’ordre de protecció. Per exemple, l’atribució de l’habitatge o la permuta del seu ús. Però les més significatives són aquelles en què també s’aparta el presumpte maltractador dels fills. En aquests tres primers mesos de l’any, en cinc ocasions es va acordar com a mesura suspendre el règim de visites, dotant a més a la suposada víctima d’una ordre de protecció. En un sol cas es va optar per suspendre la pàtria potestat del denunciat.
Un dels majors problemes amb què es troben els jutjats de Violència sobre la Dona és l’elevat percentatge que encara es produeix de renúncies un cop presentades. Després d’elles, fins i tot hi ha casos en què s’ha arribat a atorgar l’ordre d’allunyament que, una vegada concedida, la dona torna amb el suposat agressor. D’aquesta manera, en el primer trimestre, de les 1.476 denúncies que es van registrar, van acabar renunciat el 21,27%, és a dir, 314 casos.
Això provoca que els jutges es vegin obligats a haver de arxivar moltes d’aquestes denúncies, d’aquí l’alt nombre de denúncies tramitades en aquests tres mesos (791) que acaben en sobreseïment i que només el 5,9% dels casos acabi amb el suposat maltractador en una banqueta, i només el 2% dels casos acabi amb una sentència condemnatòria.
No obstant això, el percentatge de condemnes s’eleva si ens fixem només en els assumptes que arriben a un Jutjat Penal per judici. En el primer trimestre van ser jutjats 153 homes, dels quals el 34% va ser condemnat, mentre el 66% va ser absolt. És a dir, 46 acusats van ser considerats culpables i 89 innocents. L’explicació dels especialistes en aquesta matèria és, d’una banda, la dificultat de provar uns fets que es produeixen en la intimitat i, de l’altra, la negativa de moltes dones a declarar.
Font: Mujeres i Cia.
