Dissabte passat l’església va convocar contra la reforma de la llei de l’avortament. Una convocatòria que va rebre el suport i la presència d’alguns dirigents del PP. Dirigents com Mayor Oreja –que el maig passat va abonar les paraules del cardenal Cañizares quan manifestava que és pitjor avortar que abusar de menors–, o com l’expresident Aznar, que al llarg dels seus anys de presidència al govern amb majoria absoluta no va plantejar-se modificar la llei vigent. També, i sense avisar prèviament, de Dolores de Cospedal. La mà dreta de Rajoy. Per altra banda, la convocatòria ha estat liderada pel Foro Español de la Familia, una entitat presidida per Benigno Blanco, que fou en el seu moment secretari d’estat en els governs del PP i que ha estat defensor de valors conservadors i qüestionadors dels drets civils. Ha qüestionat l’assignatura d’educació per la ciutadania, vol un canvi en la llei del divorci, considera que la píndola postcoital no és un mètode anticonceptiu i, en relació a la família, afirma que «cal defensar i posicionar el matrimoni com a unió natural entre un home i una dona». Els paràmetres són, doncs, prou clars.
Amb la convocatòria, l’església s’allunya de la realitat social del nostre país. En sembla desconèixer el pols i les necessitats. Torna a la bel·ligerància i a la confusió igual que fa uns mesos quan, de forma intencionada – i gastant-se molts diners–, barrejava la imatge d’un linx com a exemple d’animal en perill d’extinció, comparada amb la d’un infant. En aquell moment algú deia que havia recuperat el seu «esperit de croada».
Darrere de la convocatòria hi ha una crida, «a favor de la vida, la dona i la maternitat», i un objectiu doble: posicionar i fer creure que aquells i aquelles que donem suport a la reforma sobre la interrupció voluntària de l’embaràs de l’any 1985, i els que donem suport a l’avantprojecte de llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs que està en tràmit al Congrés dels Diputats, no defensem la vida i no defensem les dones. Som assassins i assassines. L’església i els convocats es veuen amb l’autoritat moral de fer llistes de defensors/es de la vida amb una actitud barroera i absolutament expansiva de les seves creences. Un segon objectiu, desgastar el govern sota el crit de «Zapatero dimisión» i obrint un debat, el d’avortament sí o avortament no, que vam fer fa anys i que aquesta societat ja va tancar.
Aquest fil conductor és absolutament malintencionat. Darrere de la llei que es qüestiona hi ha la defensa de la vida i dels drets de les dones. La defensa de la llibertat de les dones. La voluntat de deixar les coses ben clares. La voluntat de salvaguardar la vida fetal i de salvaguardar el dret a decidir. El dret a decidir sobre quelcom tan important com la maternitat.
Per tant, molts homes i dones, defensors/es de la vida però també de l’autonomia de les dones i de la seva capacitat de decidir sobre el seu futur, i ben segur, també persones vinculades a l’església, hem considerat que darrere d’aquestes campanyes hi ha massa demagògia, molta hipocresia i poca voluntat d’entendre el context en què vivim.
Per això donem suport a la llei. Perquè la llei vigent té llacunes i handicaps. Perquè cal cercar noves solucions a noves realitats. I això és el que planteja el govern. Per cert, en el marc de polítiques publiques d’igualtat, ja que mai com ara a la història s’ha treballat en contra de la discriminació de la dona en els espais públics, polítics i professionals, a favor de noves mirades en el marc empresarial i laboral, a favor de noves relacions, d’igualtat i compromís entre homes i dones. Donem suport a la llei perquè el govern planteja una llei millorada i més clara. Perquè canviar «supòsits» per «terminis» significa que fins a 14 setmanes qui decideix de forma lliure i informada són les dones i, també, perquè marca «indicacions» per considerar fins a les 22 setmanes si hi ha risc per a la mare o el fetus.
Que ningú no s’enganyi i es deixi confondre. Aquesta opció vol dir més seguretat, més rigor, més dret a decidir. Més seguretat per als professionals i, per sobre de tot, més salut sexual i reproductiva i més prevenció per frenar embarassos no desitjats i per frenar avortaments. Especialment en la població juvenil. Aquest ha de ser el pal del paller de la nova llei: evitar que creixi el nombre d’avortaments.
Enfront de la convocatòria els que donem suport a la reforma de la llei també ens volem expressar. Volem expressar que tot plegat fa olor d’hipocresia –segurament moltes de les persones que van assistir a la manifestació han tingut alguna aproximació amb l’avortament, elles o el seu entorn–, de demagògia –perquè crida i alça la veu el qui va tenir el govern a Espanya i no va fer res en contra de la llei–, d’irresponsabilitat i de bel·ligerància innecessària davant d’un tema que necessita calma i serenor, i no lliçons de moral.
Publicat a El Punt, el 22 d’octubre de 2009
