Estic prenent una cervesa en un bar cèntric, de taules gravades amb ganivet. «Totes putes menys la meva mare», afirma un grafit en la més pura línia de mascle troglodita.
Afortunadament, la comissió per a l’estudi de la prostitució del Congrés dels Diputats no ha beneït aquesta tesi patriarcal d'»una dona per a cada home i unes quantes per al consum general» i ha determinat que la prostitució no es pot considerar una activitat laboral. La conclusió ha disgustat alguns col.lectius de prostitutes que reclamen poder exercir les seves llibertats individuals i que es diferenciï entre la prostitució voluntària i la forçosa.
El problema és que no parlem de llibertats individuals, sinó de qüestions estructurals que afecten el tipus de societat i les maneres de relació que construïm. Llibertat individual és que una dona decideixi cobrar a un home per oferir-li un clau. Una qüestió estructural és determinar que això sigui una feina i condemnar, doncs, les dones, pobres i immigrants (el 90% de les persones en situació de prostitució) a vendre serveis sexuals als homes rics (99,7% dels usuaris), acostumats des de fa segles a tenir a la seva disposició una quota de cossos femenins.
I aquí arrenca el segon problema. La prostitució forçosa és la de les dones traficades per màfies. Però forçosa també significa que les condicions de pobresa dels seus països d’origen impulsen moltes dones a prendre la decisió voluntària d’anar-se’n a fer de putes als països rics.
I, mentrestant, la ciutadania està perplexa. ¿La prostitució no és una feina? Si ho afirma la jutge, l’antropòloga, la política… des de la seva taula de despatx. Si els mitjans de comunicació així ens ho fan creure, invitant als seus debats dones encantades d’exercir aquesta activitat o posant una vegada i una altra la glamurosa Pretty woman. ¿No deu ser que els que s’oposen a regular la prostitució com a feina són persones puritanes? Doncs no. Deu ser que hem parlat amb moltes prostitutes que consideren que això és un horror i no una feina.
¿O vostè ho veu com una feina? ¿Per a la seva filla, per exemple?
