Amb la seva associació Supervivientes, Norma Cruz lidera la lluita davant la violència de gènere i els assassinats de dones a Guatemala. És una de les vuit guardonades -les altres són de l’Afganistan, l’Iraq, Malàisia, Níger, Rússia, Uzbekistan i el Iemen- amb el Premi Internacional a les Dones amb Coratge, que atorga el Departament d’Estat des de fa tres anys amb ocasió del Dia Internacional de les Dones.
¿En quines regions del món les dones corren més perill?
Amèrica Central, especialment Mèxic, és on s’han produït més assassinats de dones. Són sobretot països en conflicte.
¿Com és la situació de les dones a Guatemala?
És bastant alarmant. El nombre de morts és molt elevat. Des de principis d’any, hi ha hagut 138 dones assassinades. El 2008, en van ser 722. La tendència és que el 2009 serà un any amb molta violència.
¿Quines són les causes profundes d’aquesta violència?
L’origen és l’actitud patriarcal, masclista de la societat. Abans, la violència era patrimoni dels marits. La violència dintre de la família s’ha donat històricament. En matèria de justícia estem molt endarrerits. Qualsevol pot matar, violar, pegar, i no passa res. Això ha generat un sentiment d’impunitat i indiferència en la societat. Però avui veiem que això està canviant. La violència ha deixat de ser un dret del marit.
Les víctimes callen perquè tenen por. ¿Com es pot sortir d’això?
Necessitem donar missatges positius, demostrar que és possible castigar. Fem que un nombre més gran de casos arribi davant la justícia. També fa falta fer campanyes de prevenció i introduir la noció d’igualtat de gènere en el sistema educatiu per anar formant els nens des de la primària, i ensenyar que la violència no és el mitjà adequat per resoldre els problemes.
¿Quina és la part més difícil de la seva lluita?
Afrontar dia a dia les conseqüències d’aquesta violència: dones violades, agredides. Estar acompanyant els familiars de dones assassinades. Haver de veure i compartir amb elles aquest dolor.
¿Algun cas l’ha fet plorar?
Ploro molt en aquesta oficina. Tots els casos són durs, sobretot els de les nenes. Per exemple el de Catherine Michelle, una nena de 9 anys que el gener de l’any 2008 va ser segrestada i violada. Van trobar el seu cos a la cuneta d’una carretera. La meitat eren ossos. El seu somni era ser ballarina i havia participat en diversos concursos de reines. Era filla única. El dolor de la mare no té parangó. El culpable va ser condemnat a 62 anys de presó.
¿Què significa per a vostè rebre aquest premi per la seva lluita?
D’una banda, reconèixer que tenim aquesta problemàtica a Guatemala, i reconèixer la tasca que estem portant a terme. Ens ajudarà que no siguem objecte d’un acte de violència pel que fem. Ens dóna un suport, ens obre portes. Sobretot perquè Supervivientes és el fruit de l’experiència de la meva pròpia filla, aquesta nena, Claudia Marie, que va ser violada als 7 anys… Té el seu origen en una experiència personal molt dolorosa.
Hillary Clinton va dir que farà d’advocada de les dones. ¿Què li sembla, tenint en compte el seu pes polític?
És de gran importància que dones com ella -que han aconseguit superar la discriminació de la societat i que avui ocupen càrrecs de poder- des d’aquestes posicions, assumeixin compromisos amb les altres dones. Per això, és molt important per a mi rebre aquest premi de les seves mans. També que es produeixi quan sorgeix la nova Administració als EUA, amb un president, Barack Obama, i la seva família, que són tan simbòlics en aquesta lluita.
