El sector agrari reclama una regulació legal clara i uns incentius més grans per promoure la incorporació de la dona a la titularitat compartida, i que cotitzi a la Seguretat Social. Les comarques lleidatanes són les que presenten un índex més elevat de titularitat d’explotacions agràries prioritàries (EAP) compartides entre homes i dones, amb un 52% del total. També destaquen comarques com ara l’Alt Empordà, Osona i el Baix Camp, en les quals se superen el centenar de casos de cotitularitat.
En canvi, en comarques com ara el Segrià, el Ripollès, el Gironès i el Baix Empordà la cotitularitat a les explotacions agràries no arriba al 15%.
L’estudi Dones i cotitularitat a les explotacions agràries catalanes, que s’ha presentat a Lleida, s’emmarca en el projecte Rudona , finançat per la Generalitat i el Fons Social Europeu i que té com a objectiu fomentar la igualtat d’oportunitats laborals entre homes i dones en el món rural català.
Tot i que l’ordenament jurídic actual ja recull la cotitularitat de les explotacions agràries, segons la tècnica de la Fundació del Món Rural , Anna Vilaseca, «falta un marc jurídic de referència on quedi definida de manera clara aquesta figura, que serveixi per incentivar la incorporació de la dona al camp i perquè cotitzi a la Seguretat Social». Des de la Fundació del Món Rural aposten per l’aplicació de mesures que serveixin perquè les dones que treballen al camp de manera regular i no regulada cotitzin, i d’aquesta manera comptin com a treballadores. En el treball s’apunten una sèrie de mesures per incentivar la titularitat compartida com ara ajuts directes, priorització en els ajuts, beneficis fiscals i bonificacions en les quotes de la Seguretat Social.
L’estudi posa en relleu que el sector agrari català presenta «una profunda disparitat entre sexes», ja que per cada dona que treballa al camp hi ha 3,2 homes. També destaca l’elevat grau d’envelliment de la població agrària, que es fa més evident entre la població femenina, que, de mitjana, se situa en els 46 anys, mentre la mitjana en els homes és de 42.
Segons dades de l’Eurostat del 2005, l’Estat està per sota de la mitjana europea pel que fa al pes de la dona en el treball agrari. Les xifres indiquen que només un 19% de titulars d’explotacions agràries són dones, mentre que la mitjana comunitària és del 25%, i destaquen els països bàltics, on s’arriba fins al 35%. A Catalunya, igual que a la Rioja, Navarra i Aragó, el nombre de dones titulars d’explotacions agràries està per sota del 20%, mentre que en zones com ara Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc supera el 30%.
Si fem referència a les EAP, cal tenir en compte que a Catalunya aquestes són el 19% del total, i que la majoria estan concentrades a les comarques de Ponent. D’aquestes, un 85,53% corresponen a explotacions familiars agràries. Dades del segon trimestre del 2008 indiquen que a Catalunya hi havia actives unes 9.806 EAP, de les quals 7.492 tenien homes com a titulars, i 1.064 corresponien a dones. En les explotacions en les quals el titular és una persona jurídica, 1.113 homes eren els representants d’aquestes explotacions, en relació amb les 137 dones.
Segons la Fundació Món Rural, a la plana de Lleida és on s’ha denotat una menor incorporació de dones al sector agrari. El Segrià durant el 2008 va concentrar el 17% del total de titulars d’EAP, tot i que només un 10% dels titulars eren dones. En canvi, les comarques amb més paritat de sexes en termes de titularitat EAP són el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça, i el Baix Ebre, el Priorat i la Ribera d’Ebre, tot i que aquestes sis comarques juntes no arriben al 10% del total d’explotacions que hi ha a Catalunya. Pel que fa a la cotitularitat de les explotacions principals, les comarques de la futura vegueria de Ponent són les que en tenen més casos, un 52% del total. Altres comarques com ara l’Alt Empordà, Osona i el Baix Camp superen els 100 casos amb dones com a cotitulars d’EAP, mentre que la majoria de comarques no superen la cinquantena de casos.
