L’1 de maig és la data històrica de reivindicació dels drets dels i les treballadores arreu del món. Enguany arriba en un context de crisi econòmica, de treball de cura de les persones, i de sostenibilitat mediambiental, que els governs europeus estan solucionant amb fortes retallades de drets socials i econòmics que perjudiquen especialment les dones.
La Independent ha demanat als diferents sindicats que ens facin arribar les seves anàlisis i propostes davant aquesta conjuntura.
Avui us presentem l’aportació de Rosa Bofill, Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya: 1r de maig: Davant la crisi les dones som clau. Sí a l’ocupació, no a les retallades.
***
La situació provocada per la crisi en el nostre país ha fet que el Govern, per reduir el dèficit públic i seguint les exigències del FMI, del Banc Central Europeu i d’aquells que imposen els seus interessos en els mercats, hagi optat per la reducció de la despesa i dels drets de les treballadores i els treballadors. Una reducció que, evidentment, no afecta tota la ciutadania de la mateixa manera, és a dir, afecta fonamentalment la classe treballadora i les capes populars i, d’aquestes, especialment les dones.
Tot i que és certa la major destrucció d’ocupació masculina, aquesta realitat té els seus matisos, donat que hi ha un gran nombre de dones que desenvolupen un treball informal que no consten en les estadístiques, per la qual cosa la crisi que pateixen no es visibilitza en les dades de la població activa, tot i així es segueix veient que la presència de dones en la població activa respecte els homes és més baixa. A més estem constatant un retrocés en els avenços que les dones havíem aconseguir tant en drets com en l’accés efectiu en el mercat laboral.
En aquest context hem de pugnar per evitar que aquesta situació econòmica perpetuï o eixampli encara més les desigualtats que encara romanen en el mercat de treball. En èpoques com aquesta, es pretén que passin a un segon terme conceptes com la igualtat d’oportunitats, l’economia social i la responsabilitat social, tot i que és quan són més necessaris.
Des de CCOO, hem manifestat de forma reiterada que la crisi no l’hem de pagar els treballadors i les treballadores, i que no es poden derivar les pitjors conseqüències cap als col·lectius que es troben en pitjors condicions. Exigim la centralitat de les persones en les polítiques, i, per tant, que s’aboquin recursos als serveis que milloren la vida quotidiana.
Els serveis públics de cura de les criatures, les persones grans i les dependents, l’habitatge, la sanitat, l’educació, el transport i les pensions són bàsics per al benestar de les persones, especialment per a aquelles que tenen menys recursos, de les quals la majoria són dones.
És imprescindible una política fiscal més eficient, justa i progressiva que esdevingui un instrument per reactivar l’economia i garantir la cohesió social. Demanem una forta aposta per les polítiques socials i per tant rebutgem les retallades que esta duent a terme el Govern de la Generalitat, que representen augmentar la càrrega de treball per les dones i una davallada de l’ocupació femenina, ja que són sectors que ocupen moltes dones.
No s’han d’escatimar els recursos per desenvolupar i millorar les lleis a favor de les dones, com la Llei d’Igualtat o la Llei contra la violència de gènere, les lleis de conciliació en les administracions públiques i la Llei sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. A les empreses exigim l’aplicació de la Llei d’Igualtat i les altres que ens poden ajudar a impulsar les politiques d’igualtat i l’eradicació de les discriminacions.
S’ha de garantir la creació d’ocupació de qualitat i acabar amb el vell model de mà d’obra intensiva, precarietat i baixos costos salarials. També cal millorar i continuar desenvolupant mesures per facilitar la conciliació de la vida personal i laboral, entesa com un camí cap a la corresponsabilitat i per compartir tots el treballs homes i dones.
Pel que fa a l’àmbit de la negociació col·lectiva, en tots els seus nivells (d’empresa, sector, territorial…) cal assegurar la inclusió d’un capítol sobre la igualtat d’oportunitats, on es concretin i millorin les directrius i continguts de la Llei d’Igualtat. Cal garantir i millorar les condicions de les treballadores i acabar amb qualsevol tipus de discriminació mitjançant la implementació de mesures d’acció positiva i el desenvolupament i aplicació de Plans d’igualtat.
Finalment, cal que des dels poders públics s’estableixin els mecanismes necessaris per tal que es millorin qualitativament els indicadors de les situacions de violència de gènere contra les dones, i especialment en relació a les diferents formes de violència masclista que es donen en l’àmbit laboral. És imprescindible perquè podem continuar amb la nostra tasca a les empreses, per tal d’aconseguir l’eradicació d’aquestes situacions.
La secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya ho hem expressat clarament enguany: Davant la crisi les dones som clau. Cal avançar en la igualtat d’oportunitats, activar polítiques i mesures que ens portin a l’eliminació dels factors que dificulten l’accés de les dones al mercat de treball i actuar de manera efectiva per eradicar totes les formes de discriminació i violència envers les dones.
Escrit per Joana Garcia Grenzner i Rosa Bofill per a La Independent
