Radiografía d’Espanya: el país (és a dir, els seus habitants) està a favor de prohibir el vel i la quipà en l’àmbit educatiu però en contra de relegar el crucifix a l’àmbit estrictament privat; recolza la legalització de l’avortament, l’eutanàsia, els casaments gais i l’adopció per part de parelles homosexuals; és una mica menys religiós que la mitjana europea, i advoca per un Estat social i intervencionista en l’economia davant del model liberal. Espanya no creu en el relativisme ètic i assisteix a més casaments, batejos i funerals que els seus veïns.
Percentatges: només el 28,1% dels espanyols permetrien, si d’ells depengués, l’ús del mocador islàmic a les aules, mentre que el 49,6% el prohibiria i el 21,6% –a diferència de bisbes, polítics i col·lectius d’immigrants que han parlat una vegada i una altra d’aquest assumpte els últims dies– no es posiciona.
Ho diu un estudi de la Fundació BBVA, que entre el novembre i el desembre de l’any passat, mesos abans de la tempesta de la noia de Pozuelo (Madrid), va entrevistar 21.000 ciutadans de 14 països europeus, Turquia inclosa.
¿Una manifestació de rebuig a l’islam? No ho sembla. Quan es pregunta als ciutadans i ciutadanes d’Espanya per l’ús de la quipà, aquell casquet circular que llueixen els jueus practicants, les dades són molt similars: els que estan d’acord amb el seu ús a les escoles, instituts i universitats amb prou feines representen el 28,7%, davant el 43,9% que el rebutja.
Però els espanyols no es plantegen aquest assumpte com una qüestió merament religiosa, amb tots els credos sotmesos al mateix judici, perquè a l’enfrontar-se a l’exhibició del crucifix al col·legi semblen considerar que es tracta d’un símbol amb un notable arrelament cultural i aquí les coses canvien.
Molt: a gairebé la meitat (el 49,3%) no l’incomoden aquestes dues línies que es tallen perpendicularment, mentre que els que expulsarien per sempre de l’aula l’efígie de Crist es redueixen fins al 24,1%. Els espanyols, per tant, tenen diferents vares de mesurar els símbols dels creients.
I amb ells, la resta d’Europa. La mitjana de la Unió Europea sobre el mocador islàmic a l’aula és del 26,4% a favor i el 52,6% en contra, però aquests percentatges s’intercanvien respecte a la creu: el 54,4% la recolza i el 25,7% la rebutja.
Durant bona part del segle passat, a Espanya –l’Espanya catòlica, apostòlica i romana– se la denominava «la reserva espiritual d’Occident». Eren temps en què la bandera del cristianisme vaticà onejava al país amb més força que a la resta del continent. Ara no.
«Independentment de si es considera o no membre d’una religió, ¿com es descriuria a si mateix?», van preguntar els autors de l’estudi. Els consultats i les consultades havien d’autoavaluar-se utilitzant una escala de 0 a 10. El primer número significava «gens religiós» i el segon «molt religiós». La mitjana espanyola va ser de 4,8, dues dècimes menys que l’europea i també per sota de la grega (7,1), la italiana (6,7), la polonesa (6,6) i la portuguesa (5,8). A l’altre extrem se situa Suècia: 3,5.
«¿Considera acceptable l’avortament?», van continuar els enquestadors. Novament, s’havia de puntuar de 0, que significa «totalment inacceptable», a 10, que denota una acceptació absoluta. El resultat va ser 5,1 –només una dècima per sota de la mitjana de la UE–, una xifra que desmunta el que han dit en relació amb la reforma de la interrupció voluntària de l’embaràs els bisbes i els col·lectius antiavortament, que asseguren que existeix a Espanya «un clamor» contrari al canvi normatiu. L’estudi, amb bases científiques, conclou una altra cosa.
