Els adolescents perceben clarament que les seves mares són les quals duen el pes de la casa
Els adolescents perceben clarament que les seves mares són les que duen el pes de la casa i encara que tenen un sentit crític a l’hora d’observar els estereotips, aquests segueixen vigents
Omplir la nevera, preparar els desdejunis o fer les maletes segueixen sent tasques de les dones, mentre que realitzar petits nyaps a casa, comprar el cotxe o fer la declaració de la renda són tasques que recauen en els homes. Aquestes dades no són noves, la novetat resideix que són els fills i les filles qui constaten que aquesta divisió del treball és la que es manté en les seves cases.
L’enquesta forma part del treball d’investigació d’aquesta professora encaminada a conèixer els Rols i estereotips de gènere entre l’alumnat de batxillerat.
Una part del treball l’ha finançat el Departament d´Educació i una altra el Centri de Cultura de Dons Francesca Bonnemaison, de la Diputació de Barcelona. Una primera part d’aquesta investigació ja la va realitzar fa un any entre els alumnes dels instituts de Sant Cugat. El resultat d’aquest treball és el que la va animar a ampliar l’anàlisi a altres centres de l’àrea metropolitana.
Compres, menjar i maletes
La majoria de l’alumnat enquestat viu en seu d’una família tradicional, formada per mare i pare, mentre que poc més del 7% viu només amb la mare i un 1% amb el pare. En el 82% de les cases, és la mare la qual realitza les tasques de la llar, fins i tot el cap de setmana; la qual elabora la llista de la compra; la qual pensa què es necessita i la qual està pendent (86%) que no falti el sabó de la dutxa, el paper higiènic o la fruita. És a dir, la part més agotadora psíquicament, com és estar pendent del que hi ha o no en el rebost o en la nevera, la hi duu la mare. Ella és també la qual majoritàriament s’encarrega de la compra. La preparació dels desdejunis també corre a càrrec de les mares (per sobre del 70%), mentre que els pares ho fan en el 19,7% dels casos si la qual respon és la noia, i el 18,4% si el qual contesta l’enquesta és el noi. El mateix succeïx amb les vacances. Encara que la decisió de la destinació d’està dividit a parts iguals, una o un altre escullen el lloc de descans, les progenitores són les encarregades d’organitzar i preparar les maletes de tota la família, el que en la pràctica significa que abans de sortir ja acumula un cansament extra.
Bricolatge i cotxe
A ulls dels adolescents, els pares són els encarregats de realitzar les petites reparacions de fontaneria o electricitat i qui trien el cotxe. L’elaboració de la declaració de la renda també és tasca majoritària dels pares encara que a casa treballin ambdós.
Percepcions
La percepció que aquestes tasques les realitza la mare és pràcticament idèntica entre els nois i les noies, encara que algunes percepcions experimenten lleus variacions en funció del sexe de l’observador. Nois i noies tenen un sentit crític a l’hora de percebre els estereotips, però els segueixen aplicant, i prova d’això és que les noies són les quals majoritàriament ajuden a les seves mares en les tasques de casa.
Una de les conclusions que extreu la professora Enriqueta Díaz és que als adolescents, «en general, no els agrada veure el poc que fan els seus pares a casa, fins i tot els produïx una certa vergonya», explica. Del resultat de les enquestes constata que els nois tenen menys percepció i són menys crítics davant aquesta realitat, sens dubte poc igualitàries, que ells mateixos descriuen. «Les noies s’adapten més a la cultura imperant, però també són més conscients que la situació és discriminatòria i, per tant, són més crítiques».
El paper de l’escola
Els estereotips «són subtils i invisibles, cal evidenciar-los, fer-los visibles i això exigeix voluntat i esforç», assenyala Díaz. El professorat arrossega una determinada cultura, en la qual preval aquesta divisió de papers històrica i, encara que sigui de forma inconscient, la reprodueïx. «Si al professorat no se li forma, excepte excepcions perquè hi ha gent molt conscienciada, les coses no canviaran. Si l’escola no trenca la tendència, no educa, no ens mourem. Les actituds individuals no són suficients», afirma.
Al seu judici, malgrat que existeix un avanç en la percepció que cal anar cap a la no discriminació per raons de sexe – els adolescents enquestats també constaten que existeix segregació per sexe en el mercat de treball-, «aquesta percepció en positiu no s’ha interioritzat.
Per això, proposa que el Departament d´Educació engegui «un pla estratègic amb mesures concretes i generalitzades per a formar al professorat».
Però també és necessari un esforç addicional a l’hora d’elaborar els currículums de totes les etapes educatives i per a establir «mesures educatives destinades al reconeixement i ensenyament del paper de les dones en la història», tal com assenyala la llei per a la igualtat efectiva d’homes i dones. Perquè, «com deia el filòsof George Gusdorf, ´el qual no es nomena no té nom, no es pensa. El qual no es nomena no existeix´. I les dones, en els llibres de text, gairebé ni apareixen», conclou Enriqueta Díaz.
