Perquè el salari mitjà d’una dona a Europa sigui igual al que un home rep durant un any, aquesta ha de treballar 418 dies. Aquest nombre de jornades laborals excedeix de 53 dies els 365 de l’any natural, de manera que una dona hauria de treballar fins al 22 de febrer de l’any següent per assolir el mateix salari d’un home. Per això el 22 de febrer sigui considerat com el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre dones i homes.
La desigualtat salarial a Espanya és del 22%, segons l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial amb dades del 2009, és una xifra que se suma l’escassa presència de les dones en els llocs de decisió de les grans empreses. Només el 11,5% dels consellers en les empreses de l’Ibex-35 eren dones al començament de l’últim trimestre de l’any passat, una xifra que està molt per sota del 23% que hauria de ser com a mínim tal com recull la llei d’igualtat .
A falta de dues setmanes perquè es commemori el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, en aquesta jornada les xifres tornen a posar de manifest les desigualtats de gènere, tot i l’avanç dels últims anys. L’Enquesta Anual d’Estructura Salarial diu que el 15,2 per cent de les dones va tenir el 2009 uns ingressos menors o iguals al salari mínim interprofessional i en el cas dels homes el percentatge es va reduir al 5,6 per cent.
Respecte al guany anual per hora normal de treball, la desigualtat també es fa patent: les dones cobren de mitjana 12,72 euros i els homes 15,12.
A més, segons aquest informe el salari de les dones és inferior al dels homes en totes les ocupacions i hi ha algunes en les que tenen una escassa representació com els assalariats amb tasques de direcció d’empreses amb menys de deu empleats. Les diferències salarials per sexe també augmenten amb l’edat dels treballadors, que s’explica fonamentalment per la millor qualificació de les més joves respecte a les més grans.
Les diferències salarials estan lligades a una sèrie de factors, socials i econòmics, la importància s’estén molt més enllà que el sol tema d’igualtat salarial per un treball d’igual valor. Freqüentment, les dones guanyen menys que els homes realitzant treballs d’igual equivalència i una de les causes principals és la manera en què es valoren les competències de les dones en comparació amb les dels homes. Les dels homes tenen un major reconeixement i, en conseqüència, reben més retribució.
La incorporació de les dones al mercat laboral ha estat progressiva i constitueix un dels canvis més importants en l’estructura de la societat actual. L’indicador bàsic per mesurar aquesta incorporació és la taxa d’activitat femenina, que ha passat del 27,7% l’any 1980 al 52,93% en el quart trimestre del 2011. Ara bé, tot i l’avanç en matèria d’igualtat formal, el ple accés femení a l’educació universitària o la normalització en la presència de les dones en molts àmbits laborals, encara hi ha desigualtats en el mercat de treball com la salarial.
Així mateix, treballs que requereixen les mateixes capacitats, qualificacions o experiència tendeixen a ser pitjor pagats i infravalorats quan qui els executen són predominantment dones i no homes. Les diferències salarials entre homes i dones igualment són reforçades per la segregació del mercat laboral. La distribució de dones i homes en el mercat laboral ofereix concentracions d’unes i altres en diferents sectors, sent els ocupats per les dones els menys valorats i els que reben pitjor remuneració. A això també cal afegir la manca de coresponsabilitat en les famílies, la segregació vertical, que suposa un desigual repartiment d’homes i dones en l’escala jeràrquica i impedeix a les dones accedir als llocs de decisió i millor remunerats, i la presència majoritària de dones en les ocupacions precàries i a temps parcial, fet que suposa un salari reduït.
Fonts: ElPeriòdic, Público, La información
