A Isabel Viaplana Marín, de 37 anys, la vida semblava somriure-li. Feliçment casada des de 2006, contava amb un «treball estupend, magnífic». Per a major alegria, a principi d’aquest any li van comunicar que esperava bessons. Però va anar aquest anunci, paradoxalment, el qual va acabar amb la felicitat completa. «Una setmana després de comunicar a l’empresa que estava embarassada, em van acomiadar sense motiu algun».
Isabel, llicenciada en Farmàcia, treballava en una empresa del sector farmacèutic dedicada a cedir professionals a diverses signatures del ram. «Encara que el meu contracte era amb aquesta companyia, jo realment treballava per a una altra a la qual la primera, com era la seva funció, m’havia cedit». Isabel sosté que tant l’empresa que exercia d’intermediària, i amb la qual li lligava un contracte indefinit, com aquella en la qual prestava els seus serveis, li havien manifestat el seu «bon fer». «Fins i tot van prometre que em reubicarien i em donarien una mica millor; però, per contra, em van acomiadar quan van saber que estava embarassada».
Isabel agrega que la citada estructura empresarial la convertia en algú «fàcil d’acomiadar». «Perquè desconec quin de la dues va decidir prescindir de mi. I perquè tot just posava els peus en l’empresa que em va contractar, de manera que era impossible establir vincles de cap tipus, ningú em coneixia».
Isabel afirma que durant les primeres setmanes d’embaràs va desenvolupar el seu treball «sense cap problema». «No li vaig comunicar a la companyia que esperava bessons perquè em trobava bé i perquè en aquells dies em semblava precipitat». No va haver cap queixa de l’empresa, sinó «tot el contrari». Dies més tard, no obstant això, a causa del seu progressiu estat de gestació, Isabel es va veure obligada a anul·lar un viatge de treball. «En aquest moment, vaig haver d’anunciar el meu embaràs per a justificar la impossibilitat de viatjar». Una setmana després, l’empresa li va fer arribar la carta d’acomiadament. «Els vaig preguntar si m’acomiadaven per estar embarassada. Però no em van donar cap resposta, no van al·legar gens: només van dir que no havia superat el període de proves».
Després de rebre la notícia, Isabel va decidir, a més d’emprendre accions judicials contra la companyia, escriure una carta a aquest diari. Les reaccions no es van fer esperar. El mateix dia de la seva publicació va rebre una cridada de Soledad Murillo de la Vega, secretària general de Polítiques d’Igualtat del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. «Em va agrair que denunciés el cas i va posar tota la seva ajuda a la meva disposició, el que em va sorprendre i em va reconfortar». El cas d’Isabel es resoldrà ara en els tribunals. «Però el dany ja està fet», conclou. «T’enfonsen moral i físicament. I jo tinc la sort que el meu marit treballa i que rebo el suport de la meva família. Però si no fos així, què?».
