Una resolució dictada «per imperatiu legal» per la jutge María Rosa Gutés Pascual, que actua com a substituta al Jutjat de Primera Instància número 19 de Barcelona, ha concedit l’adopció d’un nen de dos anys a la parella d’una dona lesbiana (que ja tenia en adopció el menor), tot i que la magistrada considera i declara a l’acte que «ja que Déu els va crear [als progenitors] home i dona, l’ideal seria que el menor comptés amb un pare i una mare, o amb un bon pare i una bona mare, si es prefereix».
En l’acte, la jutge diu que la llei actual és «absurda» i introdueix observacions personals, com ara que «quan el pare exerceix les seves funcions correctament, i més al tractar-se d’un [nen] mascle, no es pot suplir ni equiparar amb una segona mare, per molt mare que sigui». Fonts jurídiques van qualificar de discriminatòria l’argumentació utilitzada per la jutge.
La resolució judicial afegeix aquesta altra consideració: «Podem admetre que el menor comptarà a tots els efectes legals amb una nova figura materna […], malgrat que, en els àmbits afectiu, educatiu i material, el menor en tindria prou amb una sola figura materna».
María Rosa Gutés aprofita el capítol de raonaments jurídics de la resolució, datada el 23 de març passat, per criticar la llei d’unions estables de parelles del 2005, també coneguda com a llei de parelles homosexuals. En diu que «dóna simplement per descomptat que l’interès del menor es pot satisfer igualment amb un pare i una mare, o amb dos pares o amb dues mares, tot i que és com a mínim molt discutible». «No es podrà negar que és bo que [el nen] conegui directament el que és un model de pare i un model de mare», afegeix l’acte.
També recorda que la possibilitat que les parelles del mateix sexe puguin adoptar és un afer plantejat, tot i que encara no resolt, al Tribunal Constitucional. La llei «invoca l’interès del menor, encara que no explica com el beneficia la seva adopció per part de parelles homosexuals», diu la jutge.
Malgrat totes les objeccions, Gutés acaba finalment resolent a favor de la parella «per imperatiu legal». I això que «l’interès del menor no se satisfà íntegrament amb aquesta adopció, sinó que […] preval de manera evident l’interès de l’adoptant i de la mare adoptiva, consistent a incorporar un menor a la seva comunitat i projecte de vida». «Aquest interès –afegeix la magistrada– s’imposa, en definitiva, per mandat legal, sobre l’interès superior del menor a tenir un pare i una mare».
No és la primera resolució polèmica que dicta la jutge Rosa María Gutés, que el mes de desembre del 2008, com a responsable aleshores d’un jutjat contenciós administratiu de Barcelona, va obligar la Generalitat a atendre la inscripció d’una nena en un collegi de Santpedor (Osona), vinculat al Bisbat de Vic, perquè els pares tenien dret d’escollir la formació religiosa i moral de la menor.
