’La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica’ que organitza la Societat Catalana d’Història de la Ciència i Tècnica (Institut d’Estudis Catalans), a càrrec d’Eugenia Gil. Una història que té, com a mínim dues potes: les fites jurídiques i la lluita social.
Entre 1939-1975, la legislació anticonceptiva no podia ser més repressiva. Al 1941 concretada en la Llei de Protecció de la Natalitat de 1941, que té clares influències en la legislació italiana, concretament en el Còdex Rocco, de 1930, en el qual s’entén l’avortament com un atemptat a la nació, incloent entre els anomenats «ultratges a la raça» les relacions sexuals entre persones alemanyes i jueves, la sodomia i l’avortament. Aquesta Llei de la Natalitat, de 1941, queda plasmada en el Codi Penal de l’època (1944), en els articles 411 a 417. En l’article 411 es fixa la responsabilitat penal dels que practiquessin avortaments amb presó major, per als que els fessin sense el consentiment de la dona, i de presó menor els que tinguessin el consentiment d’aquesta. Al article 413 es fixa la pena per a la dona que es sotmetés voluntàriament a un avortament, amb presó menor (de sis mesos i un dia a sis anys de privació de llibertat.
Dins d’aquest període negre de la nostra història i la realitat, al 1965 comença un període de descens de la natalitat que baixa a la meitat la taxa de natalitat, passant del 21,11 %o al 11,24%o al 1986, degut a les pautes modernitzants. Al 1972, segons els resultats de l’enquesta de feminitat, el 80% havien sentit a parlar de mètodes anticonceptius. Cinc anys després, al 1977, aquest percentatge ja era del 93%, i el 49% manifestava conèixer algun d’ells.
L’any 1975 és un període vertiginós de canvi de l’entramat legislatiu. La Constitució de 1978 despenalitza els mètodes anticonceptius.
Però la lluita feminista queda lluny d’aturar-se després de la despenalització dels anticonceptius, i al 1981 s’intensifica la lluita feminista per la despenalització de l’avortament. I per la gran tasca del moviment associatiu, de la formació de personal, de prevenció de les patologies, de la prescripció dels anticonceptius. La seva motivació, segons Eugenia Gil era la de posar fi als embarassos no desitjats i no haver d’arribar a l’avortament.
En paral•lel, la lluita feminista prenia altres camins pels drets reproductius. Dones dissidents de l’esquerra, en el que la historiadora Mary Nash ha denominat com la doble transició, la política i cap a la igualtat. Amb la separació entre reproducció i sexualitat, anticonceptius lliures per no avortar i avortament lliure per no morir.
