La segona part del segle XX ha valgut per incorporar a la dona al món laboral, però el gran repte del segle XXI serà que elles assoleixin els consells d’administració de les grans empreses o lloc de rellevància política o sindical. S’han donat molts passos, tot i que el Consello Local dóna Muller constata que no vivim en una ciutat igualitària. No hi ha cap organisme que estigui dirigit per dones, tot i haver-les, hailas.
«Treball i esforç» són les dues condicions que posa sobre la taula, la presidenta del Parlament de Galícia, Pilar Rojo, per superar les metes davant d’un company home. Assegura que mai s’ha sentit discriminada per la seva condició, però «en algun moment puntual, vaig poder haver detectat alguna actitud paternalista, però no discriminatòria».
Potser la política sigui el terreny en què més s’ha avançat, tant a la Xunta, que compleix la paritat al Parlament, com al Govern central, però què falla perquè la seva presència sigui escassa a la cúpula empresarial? Una de les empresàries més populars de la ciutat, Lupe Murillo, reconeix obertament que el que falla és que «nosaltres no podem aspirar a tot sense renunciar a res».
(…)
