Els estereotips socials creen la bretxa digital de gènere
La tecnologia mòbil ha facilitat de manera generalitzada disposar d’accés a internet, i per això molta gent pot donar per acabada la bretxa digital. Però la realitat és molt diferent, ja que la bretxa digital de gènere no es relaciona amb només les possibilitats d’accedir a internet, sinó que ho fa amb la manera d’utilitzar-lo i amb els objectius; i aquí, normalment és on en trobem les diferències significatives.
En general, respecte a l’accés a internet i la disponibilitat de dispositius a casa amb aquesta connexió, no es detecten grans escletxes, i si més no, destaquen les diferències generacionals i econòmiques.
»Segons l’últim estudi de l‘ONTSI, l’any 2019 es va reduir la proporció de dones que no ha utilitzat mai internet, va passar d’un 13% de l’any anterior a un 8%».
Però les noves connexions i les oportunitats d’accés, s’han adaptat en la mateixa mesura, al mateix ritme i de la mateixa manera tant als homes com a les dones?
Per a respondre a la pregunta, ens centrarem en l’internet mòbil, ja que aquesta tecnologia ha suposat una gran expansió els últims 10 anys.
Tot i que és una realitat que l’accés diari a internet té un creixement ascendent i sense frens, hem de tenir molt en compte el factor generacional: les cohorts més joves destaquen en el seu ús i ja arriben al 90%, i en canvi les més grans (- 1951) no han progressat gaire.
Per tant, en aquest sentit la bretxa digital de gènere està relacionada amb la bretxa generacional.
Cal destacar que els primers anys els homes de les cohorts intermèdies (1950-1980) van ser més propensos a connectar-se, amb una diferència de 10 a 15 punts percentuals, respecte de les dones. I que, també va haver-hi un lleuger desavantatge, per les dones de més de 60 anys entre el 2014 i el 2016. Després, és cert, que les diferències han anat escurçant-se i s’ha anat imposant una major igualtat de gènere en la majoria dels grups.
Però les principals diferències entre homes i dones es donen entre els anys 1941 i 1960 i també, entre 1971 i 1980:
- Si posem èmfasi en la generació més gran, destaquem, dos valors
En primer lloc, que la taxa de dones nascudes abans del 1961, amb accés a internet, és 10 punts percentuals per sota que la dels homes.
I en segon lloc que la proporció de dones que ha viscut a cases amb telèfon mòbil ha estat també 10 pp per sota que els homes, al començament de l’expansió.
2.-Respecte a la segona generació, una intermèdia, també hi ha un menor accés a internet per part de les dones, tot i que no supera els 10 punts percentuals.
Les generacions més joves (1991-2000) consumeixen internet sense diferències significatives respecte al gènere, però apropant-nos a la dècada dels 80 comença a obrir-se l’escletxa, i una de les reflexions principals pel que fa a la bretxa digital de gènere, és que els rols que assumeixen les dones en la societat (mares, cuidadores…) es relacionen directament amb l’accés a internet.
Podem veure que els rols de gènere de la societat es traslladen als usos que es donen a Internet:
A Espanya la proporció de dones que utilitzen internet en àmbits relacionats amb la salut, formació, comunicació i feina, és fins a 10 punts percentuals superiors que els homes. En canvi, els homes destaquen en la compravenda en línia, activitats financeres, cíviques, i polítiques i per informar-se i escoltar música.
L’ús on més destaca la diferència és en buscar informació sobre la salut 10 punts percentuals les dones per sobre els homes. També cal destacar que els homes destaquen en vendre els seus propis béns o serveis (16% / 12%) i en canvi les dones, estan dos punts percentuals per sobre dels homes, però, en publicar contingut de creació pròpia. En aquest sentit, veiem com ells ho rendibilitzen, i elles no. Aquesta diferència confirma com els estereotips de gènere es reprodueixen a Internet.
Respecte de l’ús d’Internet que en fan les dones, hi destaquen en les funcions que tenen a veure amb l’àmbit familiar, la vida quotidiana i també formar-se i treballar, i les cures, tant pròpies com a altres persones. La bretxa no es redueix quan parlem de fer negoci o de beneficiar-se i és que culturalment segueix estant establert que les dones tenen menys temps per a elles mateixes, i per treure’n partit, ja que li han de dedicar a altres persones o aspectes quotidians.
En resum, el que podem concloure és que encara segueix vigent la bretxa digital de gènere i que es manifesta sobretot, segons les generacions i a aspectes més concrets de l’accés a internet. I aquest, és el punt que fa patir, i alerta que encara queda molt camí per recórrer. Perquè si els patrons de gènere de la societat o els rols que assumeixen les dones a les diferents etapes de la vida, es traspassen a internet, seguirem com fins ara: frenant-nos personalment i perdent oportunitats laborals.
