AQUESTA afirmació és el lema d’una campanya promoguda per Mans Unides en la qual es diu: “En alguns països, ser dona és un risc fins i tot abans del naixement, el 60% de les persones que pateixen fam crònica són dones i nenes, en tot el món, el 96% són víctimes de tràfic “, la discriminació és una cosa que pateixen, amb diferents nivells d’intensitat, totes les dones com a conseqüència del seu gènere, que és el que” la cultura “afegeix al sexe.
La igualtat de gènere ha estat sempre objecte d’intensa discussió. A la magnífica pel · lícula sobre Lincoln, l’únic moment en què es posen d’acord els partidaris i contraris a l’esclavitud, tots homes, és clar, és quan afirmen, estupefactes, que a aquest pas s’arribarà fins a donar-li el vot a les dones, busquen la igualtat davant la llei, afirmen, però la de les dones no és considerada, i havia esclaves negres, lògicament.
I, no obstant això, és la primera de totes les desigualtats i la més injusta, que es manté en la nostra vida quotidiana i retrocedeix amb el pretext de la crisi, afavorint “un retorn al passat” en la vida de les dones: educació segregada, taxes judicials, no acceptació de les quotes en la direcció de les empreses, increment de l’atur femení, de la desigualtat salarial … La igualtat no pot ser només formal, sinó que ha de ser material, perquè no pot haver justícia sense igualtat.
En uns dies tan convulsos com els que vivim, el Pacte per Andalusia té gran rellevància, perquè vol ser una eina al servei de la ciutadania, per construir, entre tots i totes, un nou model de creixement econòmic, de relacions socials i de drets i llibertats. Els deu eixos del Pacte tenen un valor comú, la igualtat, ara més necessària que mai, pels danys que s’estan produint en l’ocupació, en la sanitat, en l’educació o en la dependència; s’inclou, expressament, la igualtat de gènere perquè no la ridiculitzi i millorar l’eficiència econòmica.
És significatiu que en el recent estudi realitzat per l’Institut de la Dona amb la Universitat sevillana, es constati que el 35% de les dones han renunciat a ascensos professionals o càrrecs directius per conciliar la seva vida laboral i personal i gairebé el 30% ha deixat de treballar per tenir cura dels menors o algun familiar. Hillary Clinton ho ha dit: “Els drets de les dones són l’assignatura pendent del segle XXI”.
