La Fundació Adecco ha presentat un informe, segons el qual 67,5% de les espanyoles asseguren haver estat discriminades en algun moment per ser mare o estar embarassades. Les formes de discriminació es presenten tant en diferències salarials com en les diferents oportunitats d’ascens respecte dels seus col.legues masculins. Segons Delia Salinero, responsable de selecció de la Fundació Adecco: “algunes dones s’incorporen al mercat laboral després prolongats períodes d’inactivitat i amb certes mancances formatives i d’autoestima. Amb elles és molt important treballar en el reciclatge professional, les habilitats socials, de comunicació, etc. No obstant això, el que totes necessiten és la possibilitat de conciliar la seva vida personal amb la laboral “.
Així mateix, s’ha trobat el cas oposat: 24,7% de les enquestades que han hagut de renunciar a promocions i ascensos, per la impossibilitat de conciliar aquesta responsabilitat amb les seves obligacions familiars.
Per a les dones amb responsabilitats familiars no compartides, l’ocupació és un actiu encara més vital que per a la resta, si cal. Han de tirar endavant una família sense més ajuda que elles mateixes i necessiten urgentment uns ingressos que li ho permetin. No obstant això, aquestes dones destaquen les dificultats d’inserció laboral que troben en el seu dia a dia, en molts casos per prejudicis negatius que tenen els ocupadors pel que fa a les “mares soles”. Això provoca que la consecució de l’estabilitat es desitgi complicada, veient abocades, en molts casos, a la precarietat econòmica.
Raons de la desocupació
Val la pena reflexionar sobre el motiu pel qual les parades enquestades no tenen feina. Com la resta de la societat, un 88,2% s’ha vist afectada per acomiadaments o expedients de regulació d’ocupació. No obstant això, és significatiu que un 8,8% està en atur per haver-se incorporat recentment al mercat laboral, per la seva nova condició de separada, divorciada o vídua, que l’obliga a buscar una feina per fer front a les seves obligacions econòmiques. Finalment, un 2,9% està aturada per haver renunciat voluntàriament al seu treball anterior.
D’acord amb tot això, la majoria de les dones amb responsabilitats familiars no compartides està disposada a qualsevol cosa per tal de treballar. Així, un 89,1% canviaria de sector i acceptaria un lloc de qualificació inferior a la seva formació. Més reticents es mostren amb la mobilitat geogràfica, pel fet que les seves responsabilitats familiars els impulsen a romandre en una ubicació concreta. D’aquesta manera, menys de la meitat de les enquestades (34,8%) estaria disposada a canviar de ciutat per trobar feina.
Quin nivell d’estudis tenen les dones amb responsabilitats familiars no compartides?
En general, no s’observa una tendència clara, encara que es pot concloure que el seu nivell formatiu és mig. Un 29,6% de les enquestades té estudis secundaris, seguit d’un 24,7% que té estudis de Formació Professional de grau mitjà i un 14,8% que té estudis elementals. A més, un 24,6% de les dones té estudis universitaris – un 12,3% és diplomada i un altre 12,3% és llicenciada-. Finalment, un 6,2% compta amb Formació professional de grau superior.
Les dades de l’Institut de la Dona revelen que el 22,6% de les dones que encapçalen famílies monoparentals es troben en situació d’atur, enfront d’un majoritari 77,4% que sí que té feina. No obstant això, segons es desprèn d’aquesta enquesta, un 40% de les ocupades està interessada en canviar de feina perquè no està satisfeta amb l’actual, principalment perquè no percep suficients ingressos o perquè no li permet conciliar. D’això es conclou que la majoria de les dones amb responsabilitats familiars no compartides busca feina, ja sigui perquè no en té o perquè aspira a una millora laboral.
Un dels principals motius de la insatisfacció laboral resideix, segons les enquestades, en les insuficients polítiques de conciliació existents. Així, un 71% d’elles denúncia que la seva empresa no disposa de mecanismes eficaços per permetre compaginar la seva vida personal amb la professional. Davant d’elles, un 29% declara que la seva organització si disposa de mitjans de conciliació, sent l’horari flexible i l’abandonament del lloc per emergències familiars, les fórmules més freqüents.