Més d’una vintena de dones líders d’Amèrica Llatina van reclamar avui a Madrid l’elaboració d’una agenda econòmica més àmplia per ajudar a que el treball femení, que no és molt visible en la majoria dels països de la regió, rebre incidir a nivell macroeconòmic .
La paritat en els àmbits econòmic-financer i empresarial va ser el tema central de la primera jornada de la VII Trobada de Dones Líders Iberoamericanes, que es va inaugurar ahit a Madrid per la ministra espanyola d’Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, i que conclourà dijous que ve.
Durant la seva intervenció, Jiménez ha advocat per la incorporació de polítiques d’igualtat de gènere a Iberoamèrica per aconseguir democràcies «plenes» i «més sòlides».
La ministra va animar a les dones espanyoles ia les llatinoamericanes a treballar de «manera conjunta» perquè no es produeixin retrocessos en matèria d’igualtat en època de crisi.
«Es fa més important que mai que nosaltres estiguem treballant i enfortint les xarxes per fer valer la nostra posició en el món», va dir Jiménez, que va recordar que Llatinoamèrica aquesta responent «millor a la crisi que els països europeus».
En el debat posterior, però, les representants llatinoamericanes van coincidir a assenyalar que no és cert que la crisi no estigui afectant tant als seus països com a la resta del món.
«Ho està fent, i això repercuteix directament sobre les dones perquè les retallades econòmics es realitzen sobre els pressupostos de gènere principalment», ha assenyalat Marcela Lagarde, catedràtica a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
Segons Lagarde, «l’economia es mesura sempre en termes macroeconòmics, però no en indicadors de desenvolupament humà i aquests són els que ens indiquen la precarietat de milions de dones d’Amèrica Llatina, sense drets, i amb altíssims nivells d’explotació».
A aquesta situació es va referir també Rocío Rosero, directora Executiva del Consell Nacional de les Dones de l’Equador, que va destacar que «un dels problemes de Llatinoamèrica és que el treball de les dones no és visible».
«Les indígenes i camperoles estan creant condicions de treball que no estan quantificades. No podem parlar de paritat en les empreses, quan les nostres economies són encara a petita escala», va afirmar.
Per això, les representants llatinoamericanes creuen pendent l’elaboració d’una agenda econòmica «molt més àmplia» que incideixi en l’economia «a nivell macro, no micro».
«Si una dona indígena parla des de la seva pròpia vivència té molt més impacte social que si ho fa un home, però això és una cosa que no es reflecteix a nivell polític», va explicar la periodista i politòloga boliviana Susana Seleme.
«Estem llunyíssim de la paritat en la política i l’economia», va afirmar Carmen Beramendi, directora de l’Institut Nacional de la Dona de l’Uruguai, que va subratllar que a Amèrica Llatina encara no es pot parlar de conciliació laboral, sinó de corresponsabilitat entre homes i dones .
La lluita per la igualtat de gènere es queda en un segon pla per a la comunitat de dones afrodescendents que, com en el cas de la República Dominicana, segueixen patint encara la «exclusió i el racisme», segons va explicar l’activista dominicana d’ascendència haitiana Sonia Pierre.
«Nosaltres lluitem encara pel dret a tenir dret, per l’accés a la salut ia l’educació i la inclusió en les polítiques de desenvolupament del govern», va dir.
Les representants llatinoamericanes van posar a més sobre la taula el paper que exerceixen en la regió aquelles dones que han aconseguit arribar a un lloc de rellevància en la política.
«Que una dona sigui presidenta d’un govern no significa necessàriament un avanç per al conjunt d’elles. Potser aquesta dona no ha arribat al poder amb un propòsit de gènere o no ha governat des d’aquesta perspectiva», ha indicat Lagarde.
Organitzat per la Fundació Carolina, la VII Trobada de Dones Líders Iberoamericanes debatrà fins dijous que ve sobre la paritat en la vida de la cultura, el desenvolupament de polítiques públiques d’igualtat o la dona, la religió i els costums.
