La dona també va ser activista durant la darrera Guerra Civil tot i que se’ls ha fet passar com clandestines de la història. L’associació en defensa de la memòria històrica Durango 1936 el va recordar dissabte a San Agustin Kultur Aretoa en el seu acte anual Agurrik gabeak! Borró el baf que, per interessos o por, ha desfigurat aquesta realitat amb el transcurs de 75 anys. La dona també va patir violacions per part dels carlins, requetès … Aquests afectes al feixisme-tot i que s’ha intentat amagar-, a més, van abusar sexualment de nens i homes, segons va treure a la llum la periodista duranguesa Maria González Gorosarri en el seu llibre No ploreu el que heu de fer és no oblidar. «La violació a homes és el major tabú de la història i en Durango també es va donar», li consta.
Ella mateixa-llicenciada en Dret i doctora Europea en Comunicació-, va presentar en l’acte anual de Durango a Marina Fuster Uribarrena, néta i filla de dues dones de la vila biscaïna que van lluitar per les llibertats i que van plantar cara al franquisme a l’Estat ia els nazis a la França ocupada.
L’àvia es deia Benita Bollain Bilbao i la seva filla Benita Uribarrena Bollain. Emoció va ser poc. I és que hi ha històries que ni el millor guionista seria capaç d’enginyar. Es comenci pel familiar que es comenci tot és per no immutar. Bosquejemos en parques línies la vida de la menor. Marc històric: dies després del bombardeig dels colpistes espanyols i feixistes italians contra la població de Durango del 31 de març de 1937. Ella, Benita Uribarrena Bollain. Anys, 15. Després de l’atac planificat, la jove és evacuada a França. Allà va viure amb una família. Anys després va poder retrobar-se amb la seva mare Benita Bollain i germanes. El pare, Santiago Uribarrena (comunista en una família carlista de Durango, que va comptar en el seu si amb el primer alcalde franquista local, Adolfo Uribarrena) va morir el 1934. Un germà estava al front. Aquesta mare i filles van participar en la resistència clandestina contra els nazis. Benita filla va estar un mes empresonada, just abans de l’alliberament de França. Aquest va ser el document que va trobar el col · lectiu Durango 1936. «A partir d’aquí, hem anat descobrint a la resta de la família Uribarrena Bollain», va revelar González Gorosarri.
Font: Deia
