Són insuficients una llei nacional i una altra andalusa d’igualtat, un pla estratègic que es va iniciar el 2010 i un altre infinitat de programes amb perspectiva de gènere per aconseguir que la dona accedeixi als llocs directius de les empreses, ni tan sols de les públiques. És cert que ningú les obliga: els textos aprovats quedar en una declaració de bones intencions perquè s’impulsés l’accés de les dones als llocs directius, però sense establir la seva obligatorietat. Mentre que a les llistes al Parlament o en els alts càrrecs de la Junta d’Andalusia la llei garanteix almenys un 40% la presència d’homes o de dones, les empreses públiques no tenen l’obligació de complir amb la paritat en els seus llocs de comandament .
Els comptes d’aquestes societats durant l’any passat demostren la superioritat d’homes en l’alta direcció, no ja al capdavant de les empreses públiques, sinó en tots els escalafons directius. Això no succeeix en canvi a la majoria dels consells d’administració, que en general no són remunerats i suposen una translació dels càrrecs de l’Administració, amb els consellers o conselleres nomenats com a presidents.
És en el nivell d’alta direcció, l’executiu, on la presència de les dones amb prou feines frega aquest 40% de representació.
Aquesta anàlisi pot trobar-se en l’informe d’impacte de gènere que des de 2005 inclou la Junta d’Andalusia al costat dels seus pressupostos i que, any rere any, tradueix aquest desequilibri en l’anàlisi del personal directiu de les agències públiques empresarials, societats mercantils i entitats assimilades . És en les àrees de medi ambient, obra pública i habitatge, salut i cultura on menor presència de dones directives es troba. És una mica més gran, poques vegades paritària, en les empreses públiques vinculades a comunicació social, turisme, esport, economia, educació o benestar social.
La desigualtat és més flagrant en les agències públiques empresarials, dependents de les conselleries. La Conselleria d’Hisenda utilitza un índex on la paritat seria la unitat. Un 0,8 seria sobrerepresentació masculina i un 1,20 la femenina, però dins de l’equilibri. Tota la resta, igual a desequilibri. En les 18 agències públiques l’índex és d’un 0,59.
És el cas per exemple de l’Agència d’Agricultura, on vuit dels deu directius són homes, segons el seu compte general del passat any. En l’Agència de Serveis Socials i Dependència les dones tripliquen en nombre d’empleats als homes, però el director gerent i sis de les nou direccions estan ocupades per homes. També són tres dones i 9 homes en la direcció de l’agència sanitària del Baix Guadalquivir i el desequilibri és de 10 a 3 a l’Hospital de Ponent. A l’Alt Guadalquivir fa només tres anys els seus 20 executius eren homes; ara han retallat dos llocs i la representació és de 13 homes i 5 dones.
