«La identitat masculina és molt tradicional, no s’ha repensat, jo crec que serà un alleujament per a molts homes veure que hi ha altres opcions», diu Mary Nash, fundadora de l’Associació Espanyola d’Investigació en la Història de Dones.
Optimista respecte de la possibilitat de conquerir la igualtat real, planteja que la discriminació persisteix en els mitjans de comunicació i l’acadèmia. La seva visió sobre les dones àrabs, la seva admiració per la presidenta irlandesa Mary Robinson, i el gran desafiament per a la conciliació, en relació a les empreses i a les parelles.
«Així com les dones han anat modificant la idea de feminitat, els homes han de redefinir la masculinitat. Podem aprendre mútuament«, diu Mary Nash, sobre la possibilitat d’assolir la igualtat real a Espanya. «És un procés llarg. Jo sóc historiadora, amb la qual cosa, miro cap enrere i, amb la perspectiva d’un segle. Hi ha pràctiques discriminatòries, però el repte és identificar aquests mecanismes i aconseguir un canvi de mentalitat», comença.
Va néixer a Irlanda el 1946 i va arribar a Barcelona el 1968. Des de principis dels 70 va centrar el seu treball a descobrir la història espanyola des de la perspectiva de gènere. Com va ser que va començar amb aquesta temàtica?
A més de que les dones estaven absents en els relats històrics, i ningú es preguntava per elles, va tenir la «sort» que una bibliotecària a l’arxiu de Barcelona li permetés accedir al material sobre una organització anarquista de dones durant la Guerra Civil. «He tirat del fil i vaig veure que debatien sobre la lluita antifeixista però també sobre l’emancipació de la dona», va explicar des de Galícia, on ha impartit un curs a la UIMP, i on també va concedir una entrevista al Xornal local.
Entre les dones actuals, admira Mary Robinson: «Em sembla molt important que un país petit, perifèric i en el seu moment molt endarrerit com Irlanda aconseguís que la seva màxima representació fos una dona. I perquè, un cop que va accedir a la presidència, no va renunciar als seus valors».
Com acadèmica reconeix que, encara que la situació de les dones ve canviant, s’ha sentit discriminada per qüestions de gènere. De fet, els informes de la Comissió Europea plantegen que en les trajectòries universitàries en investigació els mecanismes de discriminació segueixen vigents.
«Hem avançat però encara es poden trobar determinats professors universitaris que no tenen en compte aquests estudis», pensa. Quan ella va començar els seus estudis – quan va decidir quedar-se a Espanya per l’ímpetu de transformacions socials que es vivia després del Franquisme -, hi havia menys dones i els comportaments discriminatoris eren més obvis.
La historiadora opina que en l’actualitat és important la transformació de les lleis, encara que això resulta insuficient si la societat no les aplica. «Un dels reptes és la conciliació de la vida familiar i el treball, sense que només les dones s’hagin d’adaptar. Això significa canvis molt importants de mentalitat: en l’empresa, la relació de parella… que és molt difícil negociar, però el futur passa per aquí».
«En l’economia de les capes mitjanes es requereix els ingressos de dos membres de la família i si volem que hi hagi demogràficament una viabilitat de futur ha d’haver un pacte. Però és difícil perquè els mitjans i la televisió difícilment van per aquí», destaca.
«Hi ha moltes dones amb una extraordinària capacitat que segueixen marginades, per la política i pels mitjans de comunicació. I em preocupa perquè l’impacte dels mitjans, sobretot els audiovisuals, és extraordinari i porta a que una nena pensi que, per exemple, no podrà ser mai presidenta d’un país«, va dir Nash.
Segons la seva opinió, en els mitjans de comunicació «hi ha un repartiment de rols absolutament arcaic», que és reflex de la societat. Per això, per anar transformant aquesta visió sobre les dones, cal incloure models de dones que tinguin autoritat sobre una sèrie de qüestions. Quan es compara l’aparició de les dones a la televisió irlandesa, que apareixen en tot tipus de programes, Nash troba que a la TV espanyola les dones només estan en reality shows i frivolitats.
El 1974 va proposar impartir una assignatura sobre història de les dones, que va ser acceptada pel director del departament de la universitat. A més de descobrir noms i històries que romanien ocultes, la perspectiva de gènere permet desvetllar qüestions més profundes: com per exemple que els principis d’igualtat i llibertat de la Revolució Francesa no s’aplicaven a les dones del seu temps.
«La projecció universal que es feia dels Drets de l’Home tenia un sector exclòs, que eren les dones. O la Revolució Industrial, de manera que suposava per a les dones entrar en una fàbrica, quan fins llavors es treballava només des de casa. Les connotacions poden ser diferents, encara que no sempre, tampoc s’ha de caure en el determinisme», va explicar.
Mary Nash, de tota maneres, reconeix que una història que inclogui la perspectiva de les dones no hauria de cometre els mateixos errors. Això vol dir que no hauria de narrar amb Europa com a epicentre, sinó que hauria d’atendre visions diverses i multiculturals.
Segons la historiadora, les dones àrabs tenen una llarga tradició de mobilitzacions pels seus drets i per la independència de les seves societats, tant a Àfrica com a Àsia. «Des de la dona iemenita que condueix el cotxe desafiant les normes fins a les dones tunisianes, que estan molt ben formades. El dilema serà el que passi després. I he de dir que en moments de revolució, les dones estan presents en els conflictes i després se les envia a casa. Hi ha un desplaçament dels llocs de decisió i de poder. No sé si haurem après».
A més considera que des d’Espanya s’hauria de fer un esforç per pensar en aquestes dones més enllà de l’estereotip del vel amb què cobreixen els seus caps. «El vel té moltes lectures, pot ser una coacció social, però també una revolta juvenil davant els pares o per moure’s millor en els espais públics. No necessàriament és un signe de submissió. Una altra cosa és el burca. Hi ha més debats que l’ús del mocador. Entre altres coses, hi ha un debat que em sembla molt important: aconseguir que les dones migrades tinguin la seva pròpia veu, que els homes no parlin per elles«.
