La regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona ha editat un llibre que per primera vegada documenta de manera exhaustiva el paper de les dones durant la transició, i recull informació i imatges inèdites sobre una època de la qual es coneix bàsicament l’aportació dels homes. El treball, Dones en transició, és obra de la prestigiosa historiadora Mary Nash, que durant quatre anys ha fet un buidatge d’arxius i premsa dels anys setanta buscant dades sobre la resistència femenina, ha entrevistat trenta-cinc activistes del món de la cultura, els sindicats, el moviment feminista i el veïnal, i ha recopilat fins a 350 fotografies i il·lustracions.
Les bibliotecàries van jugar un paper cabdal en la recuperació de la memòria històrica guardant de manera clandestina documentació que, del contrari, hauria estat destruïda pel règim franquista. «La bibliotecària Montse Condomines va jugar aquest paper a la Casa de l’Ardiaca, a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Els documents clandestins es guardaven a la rebotiga de l’arxiu, en un espai amagat conegut per l’infern. Una vegada que coneixia el perfil dels historiadors que anaven a l’arxiu, els facilitava l’accés», relata Mary Nash a Dones en transició. És només un exemple de les aportacions de les dones durant la transició i els anys previs a la mort del dictador, que la historiadora documenta amb rigor, amb profusió de dades i testimonis que no es troben als llibres d’història convencional.
De fet, per escriure l’obra, Nash ha necessitat fins a quatre anys, durant els quals ha revisat els principals arxius històrics de Catalunya, els d’associacions de dones i de particulars, a més de consultar sindicats i partits polítics, i fer entrevistes de profunditat a activistes de l’època. «Ha estat més difícil que fer un llibre sobre la Guerra Civil perquè la gent té consciència que la Guerra Civil forma part del patrimoni històric». En canvi, la resistència i la lluita de les dones, no.
L’obra repassa la resistència política i cultural de les dones, la seva organització en la clandestinitat durant la primera meitat dels setanta, la seva lluita contra les lleis sexistes –en un moment en què els anticonceptius estaven prohibits i l’adulteri femení era penat amb presó– i la seva mobilització per la millora dels barris. Per exemple, van ser elles les que van tallar el trànsit als carrers del districte de Nou Barris de Barcelona durant un mes, de les vuit del matí a les vuit del vespre, per reclamar que hi posessin semàfors després de la mort d’un jove en un encreuament. El llibre també recorda que les preses polítiques eren tancades al centre penitenciari de la Trinitat, regentat aleshores per les monges Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey, que lluny de tractar les internes amb condescendència, ni tan sols les deixaven sortir al pati.
S’han editat cinc mil exemplars del llibre, que es distribuiran a biblioteques i associacions de dones.
