Les dones àrabs van assumir clars rols de lideratge en els aixecaments populars de Bahrain, Egipte, Líbia, Marroc, Tunísia i Iemen, contràriament al vell mite occidental que es troben indefenses i esclavitzades.
«És realment injust ignorar la història i intentar mal interpretar la realitat», va dir Fàtima Outaleb, fundadora de la Unió per l’Acció de les Dones al Marroc. «Qui pot negar a aquesta dona que entona càntics de protesta i porta a homes darrera seu? És una dona amb un vel, però és també una líder «, ha assenyalat.
Segons Outaleb, les dones – siguin mares, treballadores de la llar, portin vel o no, simpatitzants de partits islàmics o sense filiació política – sempre han jugat un paper clau en el món àrab.
«Els mitjans occidentals es guien per certes agendes i certes prioritats que tenen en ment. Han ignorat la realitat que les dones àrabs van ser el cor de les revolucions a la regió, sigui liderant, elaborant estratègies, creant consciència o mobilitzant a través de blocs o (la xarxa social virtual) Facebook«, va explicar Outaleb.
Les dones egípcies van representar gairebé el 20 per cent dels milions d’activistes que van acudir a la Plaça Tahrir al Caire i a la ciutat d’Alexandria. «No m’agrada el fet que, durant la nostra revolta de 18 dies, la cobertura dels mitjans internacionals es va concentrar en les dones assetjades sexualment. Hi va haver dones entre els màrtirs, enfrontant a les forces de seguretat i dormint a la Plaça Tahrir», va dir Doaa Abdelaal, de l’organització Dones que viuen sota lleis Musulmanes.
«Les dones van treballar molt de temps a nivell de base i en els moviments de treballadors per a crear aquest moment», ha indicat. Des de 2004, treballadors egipcis han realitzat gairebé 3.000 vagues contra la privatització i les polítiques del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Les dones han exercit importants rols en aquestes accions, exigint millors condicions econòmiques i oposant-se al règim de l’ara enderrocat president Hosni Mubarak.
En un país on el 95 per cent dels 27 incidents de violació que ocorren diàriament no són reportats, on el 33 per cent de les dones pateixen violència domèstica i on hi ha desigualtats laborals i creixent violència sexual, els grups feministes s’han destacat per dedicar temps i energia en els últims 20 anys per trencar molts tabús.
La fundadora i directora executiva de la coalició àrab contra la violència de gènere Karama, la somali Hibaaq Osman, va dir que els mitjans occidentals estaven sorpresos al veure a dones als carrers protestant d’igual a igual amb els homes. «Has d’entendre la psicologia dels mitjans occidentals. Volen veure una dona feble, submisa i tapada», va dir.
Osman va sostenir que Europa, que segons ella s’inclina cada vegada més cap a la dreta política, havia de comprendre que les seves comunitats musulmanes en realitat no reflecteixen el món àrab, ja que els immigrants estan desconnectats socialment de les seves terres d’origen i no han estat plenament acollits pels països on viuen.
«A França s’ha fet en un sol dia d’aprovar una llei contra el vel, però quant decidirà presentar una llei per donar suport, capacitar, donar ocupació i enfortir econòmicament els immigrants que viuen en aquest país?», va preguntar-se.
«Crec que és temps de que Occident es miri bé a si mateix, ja que és fàcil assenyalar amb el dit al món musulmà, i veure com les dones són tractades quan l’Església Catòlica encara té grans problemes amb els anticonceptius i no pot decidir si una dona té dret a usar el seu propi cos», va dir Osman.
«No ens preocupa el que els mitjans occidentals pensin sobre nosaltres, perquè sabem que són tendenciosos», va dir Outaleb. «Com poden haver ignorat el rol de les dones! Elles mai no han estat absents, sinó que han estat part de la societat», ha subratllat.
