«La fortalesa de les dones, la tenacitat de les dones i la saviesa de les dones són l’element més desaprofitat de la humanitat». Michelle Bachelet, expresidenta de Xile i ara directora executiva de l’ONU Dones, té com a element central del seu discurs aquest missatge i ho demostra amb xifres: les dones només participen en el 8% dels processos de pau en curs, ocupen només el 19% dels escons parlamentaris (més que el 11,3% de 1995, però per sota del 30% que considera indispensable per a la igualtat de gènere), menys del 15% dirigeixen empreses, només el 5% dels ministres són dones i el 10% dels presidents de Govern en el món.
¿S’ha avançat? Sí, pero no és prou. El 2010 es va crear ONU Dones per impulsar el progrés de les dones i de la societat. I que tots dos vagin units no són meres paraules. Una investigació va demostrar que els països amb una major igualtat tenen economies més competitives i un creixement més ràpid. Ara que amb la crisi es busquen mesures per recuperar el creixement no està de més recuperar l’informe del Fòrum Econòmic Mundial de Davos de 2010.
En una trobada amb Bachelet la setmana passada durant la seva visita a Espanya, la directora de l’ONU Dones va destacar el resultat obtingut a Noruega amb la imposició d’una llei de quotes en les empreses: les companyies que tenien més de tres dones en el Consell d’Administració milloraren el seu rendiment un 53%.
A Noruega es sanciona a les empreses públiques o cotitzades que no compleixen un mínim de representació del 40% de dones en els seus consells, fins i tot es pot arribar a expulsar de la Borsa. Al principi, era una recomanació com a Espanya, però, com no s’aplicava, es va decidir imposar la quota femenina. El resultat ha estat un augment de la productivitat i l’eficiència en aquestes companyies.
Què passa a Espanya? La Llei d’Igualtat de 2007 recomana, però no obliga, a les grans empreses que cotitzen a l’Ibex 35 i a les que tenen més de 250 empleats a que el 40% dels seus consellers siguin dones. A finals de 2010, el percentatge de dones en els consells d’administració era del 10,8% i només el 3,7% dels consellers executius (els que més manen) eren dones.
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va anunciar que, si no hi ha avenços en la quota femenina en les empreses, el 2012 proposarà un sistema inspirat en el model noruec.
L’accés al poder econòmic i polític de les dones és una de les prioritats de l’ONU Dones. Bachelet insisteix que no hi ha drets realment si no es tenen ingressos propis. Però la institució també pretén eradicar la violència contra les dones. Espanya va donar inici al Fons de l’ONU Dones per la Igualtat de Gènere amb una aportació d’uns 45 milions d’euros. Després de molts anys, el Tribunal Penal Internacional considera crim de guerra la violació en els conflictes bèl.lics perquè és usada com una arma per terroritzar a la població.
