La igualtat entre dones i homes a la feina ha sortit guanyant amb la crisi. El nombre d’empreses que han posat en marxa un pla per evitar discriminacions laborals per sexe ha crescut substancialment des del 2009. A Catalunya, les companyies amb plans d’igualtat s’han incrementat el 2010 un 41% i han arribat a la xifra de 460.
A tot Espanya, el Ministeri d’Igualtat estima que un 35% de les empreses de més de 250 treballadors ja han complert amb l’obligació de tenir un protocol amb objectius de millora pel que fa a l’equiparació d’homes i dones.
La recessió no ha frenat els plans d’igualtat, que sovint requereixen una inversió per part de les empreses. De les 83 companyies que van iniciar el 2008 un programa de mesures en contra de la discriminació sexual a Catalunya es va passar a 120 el 2009 i a 170 el 2010. Des del 2005, la Generalitat ha subvencionat amb un màxim de 10.000 euros 460 empreses.
A diferència d’altres anys, el departament de Treball ha esgotat el pressupost destinat a aquestes subvencions. El mig milió previst per a aquest any es multiplicarà per tres el 2011, fins a 1,5 milions.
Les empreses que posen en marxa accions per equipar dones i homes al lloc de treball no només milloren el clima laboral, sinó també el negoci, segons la consellera de Treball, Mar Serna. En posa un exemple: un concessionari que incorpora venedores per adaptar-se a les clientes.
No n’hi ha prou amb retocs estètics per aparentar que una empresa és políticament correcta, sinó que s’ha de comprometre a uns objectius per millorar la situació laboral femenina. A Catalunya s’han rebutjat una quarta part de les sol·licituds d’ajudes perquè «no complien els requisits».
La inexistència d’un registre centralitzat de plans dificulta saber exactament quina ha estat la seva implantació, segons la secretària per a la Igualtat d’UGT, Almudena Fontecha. La visió més aproximada la donen els convenis col·lectius.
Segons les dades facilitades per Isabel Martínez, secretària general de Polítiques d’Igualtat, la conscienciació ha anat en augment. El 2009, el 35% dels convenis estatals incorporaven mesures d’igualtat i conciliació; el 2010, més del 65% dels convenis inclouen accions en contra de la discriminació. Martínez s’escuda dient que la llei no preveu la creació d’un registre i que «la CEOE és reticent» a aquest control.
Malgrat l’avanç experimentat, cada vegada hi ha més coincidència a afirmar que la llei, per si mateixa, no resol els desavantatges laborals de les treballadores, sinó que «és necessària la voluntat dels empresaris» en paraules de la consellera.
Isabel Martínez es pronuncia en uns termes semblants, ja que té clar que les empreses «han descobert que la competitivitat i la productivitat augmenten» amb els plans d’igualtat. «Són el millor instrument per corregir tots els desequilibris», afegeix.
Un dels objectius que requereix el compromís de les companyies és el de combatre la discriminació indirecta. El prototip és el d’una empresa amb predomini de dones en les categories baixes que no es poden promocionar. «Es tracta –explica la titular de Treball– de pràctiques aparentment neutrals que perjudiquen un col·lectiu de treballadors per causa del seu sexe». Els mecanismes poden ser formar només homes per a les categories superiors o portar a terme una valoració esbiaixada de llocs de treball.
Carmen Bravo, responsable de la dona de CCOO, reconeix que no es pot fer un balanç tan positiu de la llei com es podria esperar. No obstant, millora l’opinió quan s’analitza el resultat de mesures com la protecció de la lactància i l’ús que els homes (més del 80%, diu) fan del període de baixa per paternitat.
Però si els homes han descobert aquest avantatge, encara els queda molt per assimilar que també es poden acollir a mesures que faciliten el repartiment de les tasques domèstiques i la vida familiar, com són el contracte a temps parcial, la reducció de jornada, que impliquen també salaris més reduïts, explica Bravo. «Hi ha una certa resistència social que no pot resoldre només la negociació col·lectiva», subratlla.
«Si en una empresa només s’apunten al teletreball les dones, alguna cosa falla», afegeix Francesc Saldaña, de la consultora Optimiza, que aporta una altra dada significativa: als ERO de l’últim any hi va haver més dones com a voluntàries.
