Un article recentment publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences [1] prova que més del 40% de les dones que es dediquen a la ciència abandonen la carrera investigadora després de tenir el seu primer fill o la segueixen a temps parcial (contra un 20% dels homes). Clarament la maternitat és un factor que dificulta la carrera acadèmica de les dones.
D’altra banda, segons el Tribunal Constitucional, qualsevol desigualtat en el món laboral que es produeixi degut a absències per permís de maternitat o alletament és discriminació per sexe. En el món acadèmic, a Espanya, les dones patim persistentment discriminacions per sexe però no ho manifestem obertament perquè ens envolta l’estigma de la meritocràcia.
Durant la carrera acadèmica se’ns avalua constantment amb sexennis (trams d’investigació), quinquennis (trams de docència), projectes d’investigació … En cap d’aquestes avaluacions es té en compte si la sol·licitant ha estat absent del món acadèmic per períodes de permís de maternitat i/o alletament.
Durant el permís de maternitat, les investigadores no podem seguir fent recerca (això de la lactància a demanda encara ho complica més), no podem participar en congressos, no col·laborem amb coautors internacionals, no fem estades de recerca a centres de prestigi, no podem fer seguiment dels estudiants de tesi i un llarg etcètera. Està clar que qui ha passat per tres permisos maternals durant 6 anys, no té les mateixes possibilitats d’aconseguir el reconeixement del tram d’investigació (sexenni) que qui no els ha passat.
No tenir en compte els permisos de maternitat en les avaluacions de la carrera acadèmica és una clara discriminació que perpètua les desigualtats de sou entre homes i dones. Llavors, per què no ens queixem obertament d’aquesta discriminació? Deu ser perquè que les dones del món acadèmic no volem que se’ns tracti diferent dels homes, però justament si no es té en compte les dificultats que comporta la maternitat, se’ns està tractant pejorativament.
Fa uns anys, quan vaig començar a denunciar aquestes dificultats (quan vaig tenir el primer fill, és clar), algú em va dir «Els fills els tens perquè vols». Em vaig quedar callada, tenia raó. Però avui ja sabria què respondre: sí, els he tingut perquè he volgut, però el nostre company de feina Manel també ha tingut tres fills perquè ha volgut i no ha tingut cap dificultat en les avaluacions perquè no s’ha absentat per cap permís de maternitat ni de lactància.
[1] Erin A. Cecha and Mary Blair-Loyb, The changing career trajectories of new parents in STEM, Proceedings of the National Academy of Sciences, https://doi.org/10.1073/pnas.1810862116
Marta Casanellas
