La unió entre formació i participació política ha anat sempre unida en el cas de les dones. Així ens ho mostren les paraules de les nostres avantpassades. Dones com Christine de Pizán, la primera persona que es va guanyar la vida com escriptora, i que va construir una Ciutat de les Dames habitada per dones instruïdes, cultes i intel·ligents, que mostrarien als homes l’injust dels seus judicis i prejudicis vers el sexe femení. I també dones, a l’altre costat de l’Atlàntic, com Sor Juana Inés de la Cruz, qui va afirmar: «només he desitjat estudiar per a ignorar menys».
La necessitat de formació per a les dones era una reivindicació justificada si observem el context espanyol a finals del segle XIX, quan l’analfabetisme femení rondava el 70%. I és que fins 1910 les dones no van poder accedir a l’educació superior al nostre país.
El mateix any, a la ciutat de Barcelona, un grup de dones encapçalades per Francesca Bonnemaison van donar forma a l’Institut de la Dona. Prèviament havien fundat la primera biblioteca d’Europa per a dones, la seu de la qual, a l’actual Espai Francesca Bonnemaison, va ser recuperada per la Diputació de Barcelona l’any 2003 per a continuar acollint, en tota la seva magnitud, diferents projectes de promoció dels drets i la participació política de les dones.
Si la formació de les dones va ser l’objectiu principal d’aquelles que van donar vida a aquest edifici fa gairebé un segle, en l’actualitat volem que es reconstrueixi amb les necessitats i demandes de les dones actuals; construint i liderant nous significats de ciutadania. Una ciutadania amb la igualtat de gènere com un dels seus eixos primordials.
Les fites aconseguides mostren que les dones hem de deixar d’actuar en els marges, i situar-nos en el centre de la política. I la creació d’un Centre de Formació Política per a Dones és indispensable en aquest sentit. Des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona programem anualment cursos específics sobre temàtiques diverses (violència cap a les dones, llenguatge sexista, salut, coeducació, participació política, …) que s’imparteixen a l’Escola de la Dona, i que també s’ofereixen de manera descentralitzada a les administracions locals de la província de Barcelona.
Transversalitat de gènere
A aquesta formació específica s’ha afegit la necessitat d’incorporar el concepte i la pràctica del mainstreaming o la transversalitat de gènere a totes les polítiques públiques. Treballant en aquest sentit, l’Àrea ofereix als ajuntaments formació descentralitzada sobre la introducció de la perspectiva de gènere en els governs locals i el treball amb enfocament de gènere en els departaments de promoció econòmica.
Cursos que volem ampliar a totes les àrees polítiques que es desenvolupen a les administracions locals i que s’han vist potenciats per la creació d’una xarxa de 25 agents d’igualtat que treballen en consistoris de la nostra província. Moltes d’aquestes agents provenen d’una nova línia formativa que, en coordinació amb el Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, compleix aquest any la 5a edició de la Diplomatura de Postgrau de Gènere i Igualtat, i la tercera edició del Màster en Polítiques d’Igualtat: Agents d’Igualtat.
Però, la progressiva implantació de la transversalitat de gènere no ens ha de fer oblidar que continua essent necessari implementar polítiques específiques i accions positives, i la construcció d’un Centre de Formació Política per a Dones és una d’elles.
El camí cap a la paritat
L’escassa representació femenina en els òrgans de decisió mostra que Catalunya està lluny d’un model de democràcia paritària. El 90% dels consistoris no arriba a la paritat, i en el 21,4% dels municipis no existeix presència femenina en els òrgans de govern. Les dades indiquen que els processos de selecció de les candidatures estan influenciats per una visió androcèntrica i patriarcal de la política. La situació és similar a la resta d’Espanya, i a molts altres països d’Europa. I la resposta a aquesta escassa presència femenina en els òrgans de decisió ja no es pot justificar amb la falta de formació.
Les dones estem més presents a les universitats espanyoles que els homes, amb millors expedients acadèmics, però en canvi només un 12% de les càtedres estan ocupades per dones. Els espais de poder segueixen monopolitzats pel sexe masculí. En aquest sentit, l’experiència mostra que quan es prenen mides per a acabar amb aquesta situació de desigualtat en les llistes electorals, per exemple utilitzant les llistes cremallera, el nombre de dones electes augmenta clarament. I aquesta major presència va acompanyada d’un canvi en les prioritats de les agendes polítiques.
Les dones estem perfectament formades i capacitades no només per a accedir, sinó també per a consolidar-nos en l’àmbit públic, però som nosaltres les que ens hem d’enfrontar, moltes vegades en la solitud, a una sèrie d’obstacles inexistents pel sexe masculí. Per exemple, moltes líders es veuen obligades a decidir «vida privada o poder». Així succeeix, sense anar més lluny, en el cas del govern paritari espanyol, on les vuit Ministres sumen un total de 5 fills/es, mentre que els seus companys de Govern tenen 22 fills/es.
No podem situar la solució de la qüestió de la conciliació, dels usos dels temps de treball i personal a l’agenda personal, perquè són d’interès i de responsabilitat pública, política i general. És necessari seguir amb la formació per apoderar-nos i dotar-nos de coneixements i habilitats que afavoreixin l’accés de les que encara no han arribat, i per consolidar la presència en les instàncies de decisió de les que ja estem. És fonamental aprofundir en l’aliança entre formació i participació política que tants assoliments ha comportat per a l’avanç de la igualtat de gènere en les nostres societats.
M’agradaria finalitzar recordant unes paraules de Clara Campoamor, la política espanyola que lluità pel sufragi femení: «La llibertat s’aprèn exercint-la». Jo afegiria que la política també, i que el meu desig és que, a partir del Centre de Formació Política per a Dones, la construïm plegades.
Ponència de l’Imma Moraleda, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, que es va llegir el passat 5 d’octubre a la presentació del centre de Formació Política ‘Mujer i Ciudad’.
