Poseu el cronòmetre. Esperi cinc minuts i compti fins a quatre. Esperi cinc minuts més i torni a explicar. Després de mitja hora sumaran 24. Després d’una hora seran ja 48 i així, successivament … Aquest és, segons l’American Journal of Public Health, el ritme al qual milers de dones a República Democràtica del Congo són violades, torturades i mutilades pels grups rebels des que va començar el conflicte a 1996.
Caddy Adzuba, periodista i activista congolesa de tan sols 32 anys, dedica la seva vida a denunciar les atrocitats que es cometen contra les dones al seu país. Ho fa gairebé a temps complet: treballa per Ràdio Okapi, l’emissora de l’ONU al Congo, és membre de l’Associació de Dones de Mitjans de Comunicació (AFEM) i col · labora en la reinserció de les víctimes amb el col · lectiu AFIDEP. Les seves últimes vacances les ha passat a Espanya, en una gira per diferents ciutats per seguir reclamant l’acció de la comunitat internacional i dir que «ja està bé», que és suficient. Des que va començar en això fa una dècada no hi ha qui la faci callar, encara que és conscient del risc que corre. En 2009 va ser oficialment amenaçada de mort al seu país i reconeix que de vegades se li treuen les ganes de seguir. «Jo també vull viure tranquil · la», diu amb ulls abatuts des de la silenciosa sala de reunions d’un hotel madrileny. Pocs minuts abans de començar aquesta entrevista, Caddy ha rebut la notícia de l’assassinat d’un col·lega i amic.
(…)
Font: Público
