Des que va començar el 2013, 26 dones han mort a Espanya per violència masclista. És una xifra superior a la del 2012 a aquestes altures d’any (22 mortes) i inferior a les xifres del 2011 (29) i el 2010 (31). Els números no marquen una altra tendència que la de constatar que cas dalt, cas avall, aquesta xacra social no només no afluixa, sinó que presenta problemes afegits per la situació actual de crisi econòmica.
Vincular la dificultat econòmica amb les morts de dones a mans de les seves parelles no és alguna cosa no es pugui defensar, mantenen els especialistes en la matèria. Però sí que hi ha unanimitat sobre el fet que la crisi i les retallades estan bloquejant les sortides amb les que fins ara comptaven les dones maltractades per deixar enrere la seva situació i començar un nou capítol de la seva vida, marcat per una autonomia que sol tenir els seus eixos a l’habitatge i l’ocupació. «Al 2006, una dona amb quatre fills podia separar-se. Podia vendre el pis i aconseguir alguns diners, podia trobar una feina, una escala de netejar, uns nens de cuidar. Ara tot això no existeix», afirma Laia Rosich, codirectora de El Safareig, una entitat dedicada a la dona des de 1976. Una situació que també posa sobre la taula Pilar Núñez, directora de l’Àrea d’Infància, Família i Dona d’Intress, que considera que malgrat tot el sistema de protecció no s’ha danyat, però sí les sortides que existeixen per a una dona que comença 1 nova vida.
(….)
Font: ElPeriódico
