«És molt més difícil ser alcalde del teu poble que diputat en el Parlament de Vitòria».
Així de contundent es mostra la socialista Ana Urchuegía, alcaldessa en funcions de Lasarte i futura primera edil, un càrrec en el qual duu ja 22 anys. I ho justifica: «La responsabilitat sobre el quotidià suposa una dedicació completa. Acabes de treballar i surtes al carrer i t’adónes que no s’acaba mai». Amb tot, ella se sent gratificada: «M’encanta la vida municipal».
Urchuegía és una de les 48 dones que, amb gairebé tota probabilitat, governaran altres tants municipis a Euskadi en el pròxim mandat, a l’haver estat les seves les llistes més votades en les seves respectives poblacions en els comicis del passat 27 de maig. Fins a ara eren 36, el que suposa un augment del 33,3%.
«Quan els partits polítics deixin passar a les dones, haurà més del 50% d’alcaldesses. En dues dècades, potser ho assolirem. Crec que de totes aquestes dones que hem entrat ara com regidores, gràcies a la llei d’Igualtat, en dos mandats veurem un gran nombre d’alcaldesses», preveges Urchuegía.
La seva companya de partit, María Dolores de Juan, la primera socialista que governarà un municipi a Biscaia (Basauri), veu «més lògic» que hagués més dones al capdavant dels ajuntaments, «però és un tema dels partits. Encara que anem bé, en el tema de la igualtat necessitem més temps. Encara costa veure’ns com iguals i assumir que podem fer el mateix treball», apunta.
De Juan ha assolit el seu objectiu la tercera vegada que es presentava a alcaldessa de Basauri. «L’altra llista més votada, la del PNB, també estava encapçalada per una dona», precisa. Per al futur només demana que el càrrec no se li pugi «al capdavant». Atribueïx la seva victòria a «coses molt senzilles», com la carpa que va instal·lar per a conèixer les demandes dels veïns. «Va sortir molt bé i vam recollir el que els interessava que es canviés, temes del dia a dia», apunta.
En Guipúscoa, de 17 alcaldesses es va a passar a 23; a Biscaia, de 11 a 16, i a Àlaba, de vuit a nou. En algunes poblacions com Aramaio, Mundaka, Berriz, Elgoibar o Ordizia ja no manaran les dones. Coses dels partits.
Altres localitats, no obstant això, engrossiran la llista de primeres edils una vegada que es constitueixin les corporacions el 16 de juny. Dotze localitats guipuscoanes, nou vizcaínas i tres alabeses regides per homes en el passat mandat passaran ara a contar amb alcaldesses. «Les dones som més prudents i potser per això no ens posem mai en primera línia. Ens carreguem de responsabilitats, fills, pares, i no ens llancem al terreny polític per mancada temps, per tenir massa responsabilitats. Els homes no tenen altra cosa a la qual dedicar-se, de la resta pensen: ‘Ja m’ho faran», indica De Juan.
«Un tap masculí»
Per a Urchueguía el nombre d’alcaldesses sorgit de les urnes «no es correspon amb la implantació de la dona en la societat». No obstant això, està convençuda, com totes les polítiques, que el moment de les dones arribarà.
«Les dones traiem les millors qualificacions en la universitat, però després en les empreses els llocs directius tot just els ocupen dones. Passa el mateix en la política. Hi ha un tap masculí que pressiona per a baix i també ho hi ha en els partits, en totes les branques de la societat», explica l’alcaldessa de Lasarte. Creu que en el seu partit no hi ha reticències a donar poder a les dones, «però a nivell general sempre hi ha recels».
Tampoc Sorkunde Aiarza considera que el seu partit, el PNB, tanqui portes a les dones. Ella repetirà mandat en Zamudio. «Jo he estat una alcaldessa jove i, a més, dona, un doble hándicap, però no ho he notat gens. Ni des del partit ni entre els veïns. El poble no t’analitza el gènere, sinó la labor que realitzes», indica. Es mostra conscient, no obstant això, que no succeïx el mateix en altres camps. «En el món laboral privat és més difícil l’accés a alts càrrecs per a les dones. El que fa l’Administració pública per la igualtat ha de tenir un reflex en tots els àmbits de la societat. A més, és llei i ha de complir-se, però no es pot fer de la nit al dia. Per això és important que es treballi des de la infància el tema de la igualtat, perquè quan siguin majors no ho visquin menjo una mica estrany», conclou.
