Gairebé la meitat de les víctimes acaba per retractar-se o torna a conviure amb el seu agressor
L’any passat, 18 dones van morir a Andalusia a les mans dels seus marits, nuvis o ex parelles. En el que va de 2007, ja són quatre les víctimes mortals del terrorisme domèstic. Aquestes xifres són només la cara extrema del maltractament, un fenomen molt més quotidià sobre el qual pesa un mantell de silenci i de vergonya que les víctimes s’atreveixen, per fi, a aixecar.
En 2006, un total de 14.248 dones -40 casos diaris- van denunciar a les seves parelles per maltractaments físics o psíquics. No obstant això, moltes d’aquestes accions acaben en sac trencat quan les víctimes es retracten de la seva acusació o tornen amb el seu agressor.
Les denúncies de dones víctimes de maltractaments han crescut sostenidamente a Andalusia des de 2002, segons les dades del Ministeri de l’Interior. Aquell any es van registrar en tota la comunitat 8.848 casos, un 61% menys que en 2006. La coordinadora de l’Institut Andalús de la Dona (IAM) a Màlaga, Pilar Orient, atribuïx l’augment de denúncies que les dones «conten amb més informació i estan més conscienciades».
La cada vegada menor tolerància davant el maltractament està generant, segons Orient, dos efectes positius. En primer lloc, estan sortint a la llum els casos de joves i adolescents que arriben als serveis socials animades pels seus pares. En segon lloc, la major conscienciació fa que els casos que es van coneixent no siguin tan urgents.
«Fa deu anys, el perfil de la maltractada era una dona que duia molt temps aguantant vexacions, cops i pallisses i necessitaven amb urgència entrar en una casa d’acollida. Ara, la denúncia és més primerenca i els casos, amb ser greus, són menys apressants», assegura Orient. Això es reflecteix que ara queden sense cobrir part de les 550 places en les cases d’emergència, cases d’acollida i pisos tulados que disposa el IAM a Andalusia.
El 54% de les consultes que ha atès el IAM en el que va d’any tenen a veure amb violència domèstica. Encara que cada cas té les seves particularitats, Orient apunta una sèrie de «paràmetres» que poden ajudar a una dona o al seu entorn a identificar una situació de possible maltractament: «Normalment comença quan l’home aisla a la dona de la seva família i del seu cercle d’amics, quan es fica amb la seva forma de vestir o d’usar els diners. A continuació arriben atacs d’ira inesperats i d’aquí es passa al maltractament físic». A la delegada de violència sobre la dona de la Fiscalia de Màlaga, Flor de Torres, també li crida l’atenció la quantitat de víctimes joves que no conviuen amb les seves parelles i que denuncien maltractaments.
«És un fenomen que està despuntant», constata. Aproximadament uneixo de cada cinc casos de maltractaments es va tramitar com judici ràpid: «tenen l’avantatge de donar una solució immediata a la víctima, però l’inconvenient que només es basen en l’última seqüència de maltractament i de vegades oculten els maltractaments de tota una vida», assegura De Torres, qui considera que la Llei Integral contra la Violència de Gènere començarà a donar els seus fruits «a llarg termini», pel que «no convé obsessionar-se amb les dades actuals». Els jutjats de violència domèstica veuen diàriament entre 10 i 12 casos entre judicis ràpids i obertura de diligències prèvies.
Un dels majors problemes que es troba la Fiscalia és el cridat «segrest emocional» que pateix la víctima fa que en el judici es retracti i s’aculli al seu dret de no declarar contra el seu cònjuge. «Ens succeïx aproximadament en el 40% dels casos i resulta bastant frustrant», assegura De Torres. Per a evitar aquesta retractació o que es trenquin les mesures d’allunyament amb consentiment de la víctima, la fiscal advoca per proporcionar a la dona «suport psicològic, a més de jurídic, durant tot el procés, perquè la víctima de maltractaments no és equiparable a altre tipus de víctimes».
