Savita Halappanavar, una dentista índia de 31 anys embarassada de 17 setmanes, va morir el 28 d’octubre a l’Hospital Universitari de Galway (oest d’Irlanda) perquè els metges es van negar a practicar un avortament tot i que estava molt malalta i el fetus no podria sobreviure. Els metges van esperar fins que el fetus va deixar de bategar, quatre dies després d’aquest diagnòstic, i la mare va morir de septicèmia.
Per què no li van practicar abans l’avortament que ella demanava amb insistència? «Perquè, per desgràcia, Irlanda és un país catòlic i la llei ho prohibeix», li va respondre el personal de l’hospital. «Ella els responia que no és catòlica, sinó hindú. Per què li imposaven la llei a ella? «, Es pregunta el seu vidu, Praveen Halappanavar, un enginyer de l’empresa Boston Scientific a Galway.
La resposta és molt fàcil: perquè la llei és igual per a tots, sense distincions de nacionalitats i religions. Però el rerefons és més complicat: l’avortament continua sent un tema tabú en la catòlica Irlanda. I la llei prou confusa com perquè sigui interpretada de manera restrictiva sense que es pugui acusar la República de no complir amb la Convenció Europea de Drets Humans.
La Constitució irlandesa posa en pla d’igualtat a la mare i el fetus: «L’Estat reconeix el dret a la vida del no nascut i, amb el degut respecte al mateix dret a la vida que té la mare, garanteix en les seves lleis que hi ha de respectar i, sempre que sigui practicable, les seves lleis han de defensar i vindicar aquest dret «.
Una històrica sentència del 1992 va fallar a favor del dret a avortar d’una nena de 14 anys que havia quedat embarassada per una violació i amenaçava amb suïcidar-se. Però aquesta sentència mai es va transformar en una llei que garantís que el dret a la vida de la mare està per sobre del dret a la vida del que ha de néixer. El Tribunal d’Estrasburg va fallar el 2010 que no s’havia garantit el dret a l’avortament d’una dona malalta de càncer. Però Dublín encara no ha decidit si aquell error l’obliga a modificar les seves lleis.
El cas de Savita Halappanavar té el potencial de ser especialment polèmic. D’una banda, no n’hi ha prou que ella estigués en estat molt greu: els metges han de concloure que està en perill de mort per acabar un embaràs. El seu marit assegura que era evident que estava en perill de mort des que van acudir d’urgència a l’hospital el dissabte 20 d’octubre.
Després examinar, els metges els van dir que «el coll de l’úter estava completament dilatat, que perdia líquid amniòtic i que, per desgràcia, el nadó no podria sobreviure», ha explicat Praveen Halappanavar al diari The Irish Times. Anava a tenir un part espontani i el fetus tenia només 17 setmanes de gestació. Va ser llavors quan per primera vegada li van negar l’avortament «perquè el cor del fetus està bategant». Aquí ve el segon punt clau: si el fetus no pot sobreviure, ¿no hauria llavors tenir tota la prioritat la salut de la mare? Davant l’ambigüitat de la llei, els metges van optar per deixar que el no nascut morís abans de procedir a un part forçat tot i que la salut de la mare va empitjorar.
(…)
