Ja que sembla impossible un acord perquè desaparegui la prostitució-abolicionistes i reglamentaristas ni tan sols s’acosten postures-els governs europeus han decidit centrar els seus esforços en el que tots assumeixen que és un delicte: el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual. A Espanya, la portaveu d’Igualtat del PP al Congrés és la gallega Marta González, que està lluitant per fer visible un problema que afecta tota la societat. Ella apunta que a Galícia té un comerç molt important de dones, amb moltes arribades de Llatinoamèrica, Europa de l’Est, Àfrica i fins a Xina-per atendre a la clientela d’aquest país-. Al llarg dels anys, van aparèixer primer dones dominicanes i colombianes, que van deixar pas a les brasileres, les quals ara s’estan retirant, tornant al seu país, on tenen més oportunitats de treball (elles i les seves parelles espanyoles) que aquí, i ara les dones arriben de Paraguai, Nigèria, Romania i Bulgària.
Les dades de la UE són preocupantment escassos. Per exemple, el 2011 es van identificar 7.300 víctimes de tràfic a Europa, de les quals 1.082 estaven a Espanya i unes 100 a Galícia. La realitat és una altra, ja que segons la Guàrdia Civil, que només actua en els clubs rurals, no en les ciutats, el 2008 hi havia a la comunitat 148 establiments amb 1.200 places. Els investigadors europeus saben que les seves xifres no són fiables: per cada dona identificada es calcula que hi ha 20 a l’ombra, és a dir, unes 2.000 a Galícia. Altres càlculs indiquen que són 8.000 les dones que exerceixen la prostitució a la comunitat-pràcticament totes estrangeres i víctimes de tracta-, encara que la xifra més exacta sembla estar a mig camí: «comptant es Mulleres es diferents oengués-diu Carme Llac, presidenta de una d’elles, Faraxa, a Vigo-però hai muitas Mulleres repetides, que van dun club a outro, pol que é probable que a xifra de prostituïdes a Galícia sexa de 4.000 ou 5.000 Mulleres ».
Lourdes Pazo, educadora de l’associació Vagalume, reconeix que algunes arriben a Espanya sabent que van a exercir la prostitució, però pensen que serà en altres condicions: «A Llatinoamèrica sol exercir de ganxo una parent, una amiga … algú de la mateixa zona. Arriba allà vestida amb tot tipus de luxes i els explica a la resta que es viu de meravella, que poden elegir el client, que guanyen un dineral i que estan només el temps que volen ». Res d’això és ni remotament cert, clar.
Font: La voz de Galicia
