La coordinadora del Torn d’Ofici de Sevilla contra el Tràfic d’Éssers Humans amb Fins d’Explotació Sexual lamenta que encara hi hagi certa tolerància amb aquest tipus de delictes, una forma més de violència de gènere. «De vegades és motiu de complicitat i de broma en col · lectius que tenen poder i fins responsabilitats polítiques», assegura
Dos anys porta en marxa aquest torn d’ofici a Sevilla. És únic a Espanya i atén, a dia d’avui, a 15 víctimes. No suposen ni l’1% del total real, perquè aquestes dones estan entrenades per a no denunciar. La majoria són estrangeres, van arribar a Espanya enganyades, moltes quan eren menors d’edat. Aquí les van obligar, sota amenaça de mort, a prostituir-se. Fins i tot a consumir drogues.
Darrere dels números hi ha noms. Encara que no podem donar-los. A una d’aquestes víctimes l’anomenarem Lucía.
Lucía és llatinoamericana. Amb quinze anys la va enganyar un conegut i la va convèncer perquè vingués a Espanya per treballar en el servei domèstic. La xarxa mafiosa per a la qual treballava aquest home li va crear un passaport fals. En arribar aquí, un taxi la va portar directament a un club de cites, on la van obligar a vestir-se com la resta de les noies, en roba interior, i a prostituir-se des d’aquest mateix instant.
Li van oferir droga i li van clavar la primera pallissa. Li quedaven per davant anys d’infern, per diversos clubs d’Espanya fins a arribar a Sevilla.
En tot aquest temps va conèixer molts tipus de client. Elles els cataloguen segons les seves obres. Un tipus de client, per exemple, és «El catedràtic». Són homes d’elevat nivell cultural «empresaris, però també del món de la Justícia», als quals els agrada que elles es comportin com tontes al seu costat, molt narcisistes «, ens explica Amparo Díaz. Un altre tipus de client és» El Boig «, homes molt violents.
I tots tenen en comú que consideren la dona com a mercaderia. La Policia Nacional estima que el 90% de les dones que es prostitueixen ho fan obligades.
Dos anys porta en marxa aquest torn d’ofici, únic a Espanya, i actualment fa 15 casos com el de Lucía. No suposen ni l’1% del total real. Perquè aquestes dones viuen en una amenaça constant i estan entrenades per a no denunciar. Amparo Díaz afirma que encara hi ha molt camí a fer per convèncer-les. «La nostra normativa no és perfecta però ens permet fer moltes coses que sovint no fem perquè tolerem aquest tipus de delictes. És més, és motiu de vegades de complicitat i broma en col · lectius amb poder que tenen responsabilitats polítiques», afirma.
El tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual és, sens dubte, una forma de violència de gènere, insisteix Díaz. I el Col · legi d’Advocats de Sevilla ha posat amb aquest torn el seu gra de sorra per combatre-la.
Avui Lucía és major d’edat i viu en cases d’acollida de la Junta amb el seu fill. Si més no, ha trobat l’ajuda psicològica necessària i una feina per poder, en la mesura del possible, començar de nou.
