El 23% de les 82 dones víctimes de maltractament que van passar pel centre d’urgències del Govern foral l’any passat van tornar amb el seu agressor, una dada alarmant si es té en compte que fa deu anys el percentatge era menor, del 18%. Què està passant? Per començar, cal aclarir que aquest recurs va dirigit principalment a aquells casos on es valora que perilla la integritat física de la dona. De fet, el 69% de les que van abandonar el seu habitatge a la recerca d’un espai de protecció ja havia interposat una denúncia, segons la memòria de 2011, i el 47% va aconseguir una ordre d’allunyament. El perfil es correspon amb el de dona de 32 anys amb menor al seu càrrec, i almenys la meitat sense ingressos propis.
Tal com reconeix Arancha Munárriz, de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte, dependent del departament de Justícia Social del Govern foral, el nombre de dones que van a la casa d’acollida és molt petit, de manera que «valoració de la dada és molt esbiaixada i exclusivament de les que ingressa «. A més, coincideix que és la que té «més dificultats personals, amb fills i amb menys suports socials». «Les dificultats per tirar endavant són tan grans que, en moltes ocasions, tornen amb l’agressor», assenyala.
En un estudi d’investigació realitzat per la UPNA amb dades de 2008 es constatava que el 14% de les dones que acudien al centre d’urgències tornaven amb el maltractador, un 17% compartien pis, un altre 27% tornava al domicili familiar prèvia sortida del agressor o bé a la llar de la família extensa 26%. I un 7% van passar a la Casa d’Acollida. El «rol de mares i cuidadores» que s’ha transmès de generació en generació forma part de la «construcció de la pròpia identitat» i, en el cas de les dones que pateixen maltractament, es converteix sovint en «un carreró sense sortida» ja que prioritzen les necessitats dels altres «de manera sistemàtica, perdent l’espai propi», reflecteix l’estudi que coordina Blanca Fernández del departament de Treball Social. D’aquest rol es detecten dues conseqüències «essencials»: la primera la situació de «sobrecàrrega» en les tasques de les cures familiars «i el tema dels menors, ja que sol donar-se un fort» xantatge emocional «per part de l’agressor, i l’exigència externa que «es recuperi per atendre els menors».
(…)
