Tot i que el crim cada vegada és més transnacional, cada grup manté la marca de fàbrica del país on ha sorgit. Així, les màfies de la prostitució russes es caracteritzen per estar comandades per dones, a diferència de les xarxes romaneses o albaneses, en què són homes els que n’exerceixen el lideratge.
La xarxa russa desmantellada pel Cos Nacional de Policia responia a aquest patró. Encara que hi havia sicaris encarregats de vigilar els prostíbuls, de portar les noies des d’Europa de l’Est i d’acompanyar les joves als serveis a domicilis, «qui movia les regnes de l’organització, establerta a Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Tarragona i Tenerife, era presumptament Svitlana Braga, una ucraïnesa de 46 anys», assenyalen fonts pròximes a la investigació, portada a terme per la Unitat contra les Xarxes d’Immigració i les Falsedats Documentals (UCRIF) i que va culminar amb la detenció de nou persones per la seva pertinença a la xarxa, que estava a punt d’obrir dos prostíbuls més a Barcelona i Madrid.
«El segon i el tercer escalafó de comandament de la banda també el constituïen dones d’entre 40 i 50 anys, perquè eren elles les que manaven en cada regió on hi havia la xarxa i, per sota, als diferents prostíbuls», afegeixen aquestes fonts. A més, Braga havia construït una autèntica acadèmia de madames.
La xarxa disposava a Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia i Lituània d’una teranyina de captadors dedicats a reclutar noies. Quan arribaven, eren obligades a prostituir-se en semiesclavitud almenys 21 dies. Les joves, d’aquest període en què havien d’estar disposades les 24 hores del dia i vivien en terribles condicions d’amuntegament, en deien «plaça».
«Dormien fins a tres noies en un mateix sofà», expliquen fonts del cas. Les noies, que cobraven 60 euros per mitja hora, havien d’entregar la meitat a l’organització, a la qual també havien de pagar 10 euros diaris per l’allotjament.
Un cop passat aquest període, la «casa», que és com en deien les víctimes de l’organització, els oferia una promoció interna. «Així estenien la xarxa. A les més lleials, la madame les formava en la gestió dels prostíbuls, ensenyant-los com presentar les noies als clients i com negociar el preu», afegeixen.
Superada aquesta fase, les joves ajudaven en la gestió del bordell, sempre sota la supervisió de l’anterior madame. Quan aquesta considerava que ja estaven preparades, se les enviava a altres províncies, on, ja en solitari, havien de seleccionar un immoble adequat per instal·lar-hi el prostíbul –preferien pisos baixos i en finques de pocs veïns–, que elles gestionaven i al qual la xarxa enviava noves víctimes, tornant a iniciar el cicle.
