La majoria de les vegades la dona gitana no denuncia els casos de violència de gènere per la por a les represàlies que puguin tenir contra la seva família, segons ha posat de manifest avui la Fundació Secretariat Gitano (FSG).
Aquest col·lectiu, que dedica els seus esforços a l’atenció integral de la comunitat gitana, ha mantingut aquesta tarda una reunió amb la presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, Inmaculada Montalbán, en la qual s’ha discutit la incidència de la violència masclista en el col · lectiu gitano. “L’honra familiar és molt important i està molt valorada en la comunitat gitana i la dona decideix denunciar o no d’acord amb això, així que en molts casos la dona no va a denunciar perquè pot significar un cas de deshonra, de dany al seu família “, ha assenyalat a Efe Maria del Carmen Cortés, representant de la fundació a Almeria.
Tampoc ajuda el fet de ser una societat patriarcal, el que en molts casos constitueix un obstacle per a la dona a l’hora de denunciar aquesta situació. “El problema és que la dona gitana està vivint els mateixos processos que la dona no gitana en entorns rurals fa unes dècades”, ha manifestat a Efe Maria Teresa Andrés, directora d’Inclusió Social de la FSG que ha rebutjat que “per ser dona gitana , es pateixi més violència domèstica que altres dones “. Un dels factors, ha subratllat Andrés, que influeixen en que hi hagi casos de violència de gènere en la comunitat gitana és el rol estricte de l’home i la dona dins de cada grup familiar.
“Les dones tenen unes funcions i els homes altres, i elles han de complir amb el que s’espera d’elles dins de la comunitat”, ha afirmat. Però al mateix temps ha remarcat que aquesta idea no s’ha de confondre amb submissió o esclavisme, sinó que la dona considera els seus interessos personals en funció dels interessos del grup. Per això, si bé encara la violència masclista és un tema tabú a la comunitat gitana, a poc a poc va deixant de ser-ho i hi ha dones que comencen a denunciar i sortir del cicle de la violència, ha explicat Andrés, que ha insistit en la diversitat del col · lectiu a l’hora d’afrontar aquest problema.
Respecte als estereotips de la societat en relació a l’home gitano, totes dues han rebutjat que el gitano sigui sinònim de violència masclista i han esmentat que cal lluitar contra tots els prejudicis i estereotips, inclosos els que tenen també els professionals dels recursos. “De vegades ells ja han jutjat la situació abans de conèixer-la”, ha dit Cortés, que ha afegit que la principal barrera per a les gitanes a l’hora de visibilitzar el problema és “la poca adaptació de recursos i el poc coneixement que es té de la comunitat gitana en si i dels seus costums “.
Per la seva banda, Montalbán ha destacat a Efe la importància d’aquesta reunió, la primera d’aquesta naturalesa, per tal de fer un pas cap al coneixement de la violència masclista dins “un col · lectiu que té unes característiques específiques, que deriven de la seva component social i cultural “.
Aquesta línia l’han reprès les representants del col · lectiu gitano per fer una crida perquè els recursos públics s’adaptin a les necessitats de les dones gitanes, ja que, a més, hi ha moltes diferències entre les comunitats autònomes. “Cal sensibilitzar la pròpia comunitat gitana, a la societat i als recursos públics sobre que existeix aquesta realitat, amb una especificitat social i cultural a tenir en compte per prestar un servei més adequat i ajudar a solucionar aquest problema”, han conclòs les representants de la Fundación.
Font: EFE