Les dones que cada any arrisquen la seva vida creuant Amèrica Central i Mèxic a la recerca de millors oportunitats laborals als Estats Units pateixen una sistemàtica violació dels seus drets, abusos i invisibilitat, que no cessen al final del trajecte, van denunciar víctimes i expertes.
Segons xifres de Nacions Unides, dels 214 milions de persones migrants al món, la meitat correspon a dones les característiques i motivacions per abandonar els seus llocs d’origen han canviat significativament en els últims anys fent-les més vulnerables.
“Ja no només van com dependents, com a part d’un procés de reunificació familiar, sinó que cada vegada més ho fan per raons econòmiques, com treballadores migrants”, va explicar Ana Güezmes, directora Regional per Mèxic, Amèrica Central, Cuba i República Dominicana d’ONU Dones, després d’una conferència a la capital mexicana.
Això implica que en molts casos emprenen soles el llarg viatge que les separa del seu país de destinació, un camí que a Centreamèrica i Mèxic està ple de perills i amenaces, com ara “violència sexual, tracta o extorsions” i que per por de ser deportades gairebé mai denuncien, un temor que es perllonga més enllà del trajecte.
Segons xifres de l’Institut Nacional de Migració esmentades durant la conferència a la Fundació Ford per Marcela Zamora, periodista i directora del documental “Maria en terra de ningú”, dels 150.000 immigrants que cada any creuen Mèxic, entre 15 i 30 per cent són dones .
Com a país emissor i receptor de migrants per la seva situació fronterera amb els Estats Units, Mèxic és pas obligat per a aquestes dones que, lluny de trobar el suport de les autoritats, fan front als abusos de les forces de seguretat i la delinqüència.
Güezmes va posar en relleu la necessitat que les autoritats mexicanes compleixin les recomanacions de l’últim informe del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), que reclama informació més “consistent” en matèria de desaparicions, morts i abusos, així com major protecció.
Segons la representant de l’Equip Argentí d’Antropologia Forense, Mercedes Doretti, també present en la conferència, en l’última dècada s’han documentat 448 casos de migrants desapareguts en territori mexicà, un 25% són dones.
(…)
