És una discriminació tan subtil que els que la cometen ni s’adonen que ho fan. Són investigadors que defensen que homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats de desenvolupar una carrera científica. Però quan han d’avaluar als candidats per treballar en un laboratori, sense adonar-se’n, consideren que els homes són més competents i mereixen sous més alts que les dones.
Ho ha demostrat una investigació de la Universitat Yale (EUA) que qüestiona la idea estesa que, si no hi ha més dones investigadores, és perquè avantposen la família a la carrera científica. Sense negar que les opcions personals influeixen en la trajectòria professional, l’equip de Yale ha demostrat que les dones topen amb prejudicis latents que frenen la seva carrera investigadora.
Un resultat preocupant, segons els autors de l’estudi, és que homes i dones consideren per igual que les dones són menys competents que els homes per treballar en un laboratori. “La conducta de les persones està modelada per biaixos que es deriven de l’exposició repetida a estereotips culturals dominants”, escriuen els investigadors a la revista PNAS, on han presentat els seus resultats. “Fins i tot les persones més igualitàries, i tant homes com dones, tenen sovint aquests subtils biaixos de gènere”.
En la investigació, 127 professors de sis universitats dels EUA han avaluat una persona que s’oferia per a un lloc de cap de laboratori. Es van triar grans universitats amb una forta tradició investigadora i professors de física, química i biologia. Eren, per tant, persones entrenades per analitzar dades objectives de manera racional. Tanmateix, quan se’ls va presentar el currículum d’un candidat, van anteposar els seus prejudicis als mèrits de l’aspirant. El currículum era idèntic en tots els casos, excepte pel detall que el nom del candidat podia ser d’un home (John) o d’una dona (Jennifer). Encara que els candidats eren ficticis, els participants en l’estudi pensaven que eren reals i que la seva avaluació seria tinguda en compte a l’hora de contractar.
El currículum corresponia al perfil d’un jove investigador prometedor però no extraordinari. A l’hora d’avaluar la seva competència en una escala d’1 a 7, li van donar una puntuació mitjana de 4 si es deia John i de 3,3 si es deia Jennifer. Es van registrar diferències similars quan es va preguntar als professors universitaris si estarien disposats a formar-o si els semblava que el candidat podia ser contractat (vegeu gràfic). Quan se’ls va demanar que proposessin un sou, van dir, amb la millor intenció, que John mereixia guanyar un 14% més que Jennifer: 30.328 $ l’any per a ell; 26.508 per a ella.
“Ens va sorprendre veure el consistents que eren els resultats”, ha declarat Jo Handelsman, directora de la investigació, a The New York Times. La discriminació subconscient contra les dones es va observar per igual en els camps de la física, la química i la biologia. Es va donar tant entre catedràtics com entre professors de rang més baix. Va ser independent de si qui avaluava era un home o una dona. I també va ser independent de l’edat del professor que avaluava, el que indica que la discriminació no tendeix a atenuar entre les generacions més joves.
Són resultats “molt interessants que fan pensar”, destaca Maria Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid. “Fins ara semblava que, si hi ha menys dones que homes en el món de la investigació, era per decisió de les mateixes dones que decideixen abandonar la carrera científica. Aquests resultats mostren que hi ha un masclisme inconscient, de petita intensitat però persistent, que també influeix “.
(…)
