Com s’ha d’anar vestit a un edifici públic, per la ciutat, a l’institut o a la feina? La majoria de ciutats, empreses, centres educatius o institucions públiques deixen en mans del sentit comú aquest tema. Altres redacten codis de vestimenta d’allò més variats.
El problema és que la imposició d’una determinada vestimenta ha ocasionat més d’una disputa per ser sexista per a les dones. De fet, fa deu dies el Tribunal Suprem va donar la raó a un grup d’infermeres d’una clínica privada de Cadis que van denunciar al centre per obligar-les a treballar amb faldilla, davantal, mitges i còfia.
Un altre gremi que també sol patir aquest tipus de discriminacions és el de les hostesses. El sindicat CCOO va denunciar al març que la companyia Air Nostrum havia prohibit portar pantalons a les seves hostesses i que els va reduir cinc centímetres la faldilla.
D’altra banda, les alumnes dels centres educatius amb uniforme obligatori tenen vetats els pantalons. Són els propis centres els que marquen el reglament, però en l’actualitat són molt pocs els que donen a elegir els seus alumnes entre faldilla i pantalons.
Alguns ajuntaments de Catalunya també tenen codis de vestimenta: Barcelona, Salou i Sitges. En aquestes tres ciutats està prohibit anar sense samarreta o en biquini pel centre urbà. L’últim a incorporar la prohibició va ser l’Ajuntament de Barcelona, on incomplir la norma pot costar fins a 500 euros.
El passat mes de juny, la cadena de supermercats Mercadona va incloure el maquillatge entre les obligacions de les seves caixeres. Pretenien millorar l’aspecte de les seves treballadores de cara al públic. Es precisava que el maquillatge havia de ser “lleuger, sense passar-se amb les ombres ni el color”. També hi havia normes per als homes que treballessin de cara al públic: no es podia lluir una barba de més de dos dies i, en el cas que es tingués, havia d’estar ben arreglada.
