Els estereotips masclistes perduren a Espanya, però nombrosos homes estan ara lluitant contra un model que també suposa un llast per a ells. La revolució per la igualtat de la dona ha canviat la realitat social a la seva al voltant, però no la ideològica, o no del tot. Molts lluiten per ser homes, no mascles.
“Ha estat baró. Ve amb un pa sota braç”. Així es rebia als nens antigament. Ells portarien el benestar a la família, perquè per a ells serien el treball i el salari, la responsabilitat i l’èxit. Eren privilegis i així s’han conservat. La societat sencera s’encarregava que no es defraudessin aquestes expectatives. Ha passat el temps i s’ha avançat en igualtat entre homes i dones, però un senzill exercici entre adolescents revela que encara avui perduren estereotips de gènere que es perpetuen generació a generació, colant-se subtilment des que s’agita el sonall.
Però els especialistes parlen també d’avanços cap a la igualtat per part dels homes. La qüestió és: l’estereotip del mascle, tal qual s’entenia, està en declivi? Alguns dels experts opinen que si. Que molts ja estan farts del paper que els ha tocat jugar per néixer barons i uns altres surten d’aquest vestit quan veuen que a les dones cada vegada els agrada menys. Però també saben que hi ha molt per fer, des que neixen fins a l’adolescència, perquè els rols, tant masculins com femenins, s’adquireixen molt prompte, diuen.
“Ja abans de néixer, el comportament dels quals esperen al bebè és diferent, per mentida que sembli”, diu el sociòleg, expert en sexologia i en estudis de gènere i masculinitats, Erick Pescador. I revela una mica sorprenent: “Duc alguns anys participant en classes de preparació al part amb mares i pares i, quan el que ve és un nen, les mares es donen golpecitos suaus en el budell; no obstant això, si és una nena, es fan carícies circulars”, diu.
Quan estiguin jugant en el parc, al nen que cau li aixecaran corrent i li donaran un parell de palmaditas: “Vinga, campió, que no ha estat res!”. La nena rebrà consols més tendres. En alguns instituts ja s’imparteixen tallers d’igualtat entre els adolescents. Es tracta, també, de prevenir la violència de gènere, que pot desencadenar-se des de la més primerenca joventut.
“Si als estudiants se’ls pregunta com es veuen de majors, els nois es dibuixen sempre com caps, amb un gran sou, i elles, en canvi, s’imaginen molt per sota del que indiquen els seus perfils”, conta Erick Pescador, gairebé una dècada dedicat a impartir programes d’igualtat en les escoles. Però, a pesar que una societat patriarcal i moltes vegades masclista s’ha encarregat que els barons ocupin els llocs que somiaven, la realitat de vegades és tossuda i canviant, i alguns tenen ara que conformar-se amb que no van acabar els estudis amb tant èxit com la seva companya i no poden veure la seva Mercès aparcat en la porta. “Això els genera frustració, una sensació a la qual no estaven acostumats i que, en ocasions, pot degenerar en violència”, explica Pescador. Per la consulta d’aquest sociòleg especialitzat en sexologia passen alguns barons que es queixen de depressió. “Qui guanya més, vostè o la seva dona?”, els pregunta. I podria endevinar la resposta gairebé sempre.
