Les denúncies per maltractament creixen un 20% durant tot el 2011 respecte a l’any anterior.
El Nadal no és la millor època per a moltes famílies tocades per la xacra de la violència masclista o de gènere. Són dies en què el xantatge emocional sol trucar al timbre de molts d’aquests llars i al final acaben menjant-se el torró, botxí i víctima, com si les excuses de la nadala o de la calor familiar cobrissin amb un llençol negre històries de sofriments exigint una pròrroga en aquests dies.
Però la realitat és una altra ben diferent, la violència masclista no dóna treva i menys quan les víctimes estan més a prop, en molts dels casos. La millor prova és el cúmul de detencions efectuat pels cossos i forces de seguretat de l’Estat a la província granadina en aquests dies de festa. Només la Guàrdia Civil, l’àmbit de competència s’estén a 165 municipis, ha detingut des del passat 22 de desembre i fins al 5 de gener a 24 persones, acusades d’exercir violència contra les dones, a més d’altres tretze detinguts més per trencament de condemna-violació d’ordres d’allunyament majoritàriament-o episodis violents en l’àmbit domèstic, sobretot, l’exercida cap als fills. Policia Nacional no ha facilitat les dades dels detinguts, encara que tenint en compte la trajectòria de la resta de l’any hi ha una mitjana de tres denúncies diàries, i la meitat acaben amb detinguts, la qual cosa vindria a sumar en aquests últims catorze dies, 42 denúncies rebudes i 21 detinguts. Dies de malson, per a 45 dones, almenys les que han aconseguit veure els seus botxins amb els grillons llocs. D’altres, encara que cada vegada són menys, opten per aguantar fins a límits insofribles aquest calvari.
«Potser, més que en aquests dies, és just en passar les vacances de Nadal o les de l’estiu quan podem rebre més denúncies», assenyala l’inspector, cap de la unitat d’Atenció a la Família. Encara que les estadístiques reflecteixen sempre un augment notable de casos durant i després dels períodes de vacances. «No ho afirmo, només ho estudia com una hipòtesi: moltes d’aquestes dones prefereixen aguantar aquests dies i just quan se separen de la parella després d’aquests dies decideixen presentar la corresponent denúncia».
Sigui com sigui, els números reflecteixen que les dones d’aquesta província cada vegada estan més decidides a no aguantar el llast de la violència masclista. Si l’any 2010 el nombre de denúncies per violència de gènere va ascendir a 3683, en el present exercici ha crescut «un 20%», segons la coordinadora provincial de l’Institut Andalús de la Dona, Ana Belén Palomares. Aquest augment eleva a 4.400 la denúncies presentades contra la violència de gènere durant el present exercici. «No s’ha de traduir per un augment de la violència de gènere, sinó perquè cada vegada són més les dones decidides a denunciar i no aguantar ni un sol minut aquest tipus de violència», explica Palomares.
Sí resulta bastant curiós comprovar els perfils dels que són detinguts, que ja no responen al d’una persona gran amb unes idees fixes que la dona els pertany i que aquesta ha d’estar sotmesa en tot moment. «Estem observant com en gent molt jove es repeteixen patrons conductuals que ja haurien d’estar superats, però, no és així. Podem trobar-nos amb més freqüència de la desitjada a gent molt jove detinguda per maltractament cap a les seves parelles », postil · la l’inspector, cap del grup policial d’Atenció a la Família.
La diversitat dels agressors no té fi. No hi ha un perfil capaç d’aglutinar a un sol model de maltractador. «Hi ha rics, pobres, classes mitjanes, amb estudis universitaris, sense estudis, amb treball i sense ell … però a tots els uneix el maltractar la dona per considerar-la com una mica inferior a l’home. I ens preocupa bastant l’existència de maltractadors joves », diu la coordinadora provincial de l’IAM. L’exemple més proper va ser el jove de Otura, que amb només 20 anys va assassinar l’estiu passat al seu ex parella sentimental de 18 anys. Granada va registrar el 2011 tres assassinats per violència de gènere.
L’angoixa d’aquest verí no només s’ho empassa la víctima, els familiars més propers, sobretot quan es tracta de dones molt joves, sol amarar molt als pares i mares de la patidora víctima. «Tant en el centre provincial com les oficines d’informació municipal de la dona estem rebent cada vegada més a pares o mares que vénen molt angoixats per veure si podem ajudar a les seves filles que estan sent víctimes de maltractament». El més curiós d’aquests episodis és que part d’aquest maltractament s’exerceix a través de les xarxes socials d’internet. «Estem molt acostumats a identificar el maltractament amb el cop de puny i amb la pallissa, però hi ha moltes altres formes d’exercir des de la pressió psicològica, des de les xarxes socials o des l’econòmic. El maltractament té moltes formes de comportar-se i no sempre és amb la violència física », explica Ana Belén Palomares.
Si bé hi ha més homes que van assumint el discurs de la igualtat i estan disposats a manifestar públicament el seu rebuig a la violència masclista, la veritat és que encara hi ha molt per fer per canviar actituds que menysvaloren i fins i tot justifiquen en determinades situacions aquesta violència. «Des del Grup d’Homes de Granada i de la Xarxa d’Homes per la Igualtat volem cridar l’atenció sobre la importància del paper que podem jugar els homes per eradicar, al costat de les dones, la violència masclista i fer passos efectius cap a la igualtat: l’assoliment d’una societat justa, igualitària i no violenta ha de constituir un objectiu comú per a tota la ciutadania. Cal que cada vegada més homes plantin cara a la violència. Una violència que es produeix aclaparadorament pels homes, una violència vinculada a un arrelat model social de masculinitat tradicional ia un model de relacions afectives basades en l’amor romàntic que fa que molts homes segueixin tractant d’una manera desigual i injusta a les dones », assenyala Franches Belenguer, educador i portaveu del Grup d’Homes per la Igualtat de Granada, un moviment que treballa per combatre conductes violentes contra la dona i que defensa la igualtat entre gèneres.
(…)
