A mitjans de la passada dècada, un nou concepte va començar a utilitzar-se en el món de les ciències socials i el periodisme per referir-se al nou paper que les dones estaven jugant en el món empresarial. Si fins llavors la idea més utilitzada havia estat la del sostre de vidre, que feia referència a allò que impedia a les dones ocupar els llocs de més responsabilitat dins d’una companyia, a partir de 2004 va començar a utilitzar-se el concepte de penya-segat de vidre, que encunyat pels professors Michelle Ryan i Alex Haslam de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, es refereix a aquelles experiències que viuen les dones que han aconseguit trencar dit sostre i que són, en termes generals, molt diferents a la dels seus contrapartides masculines. En molts casos, pitjors.
Una de les conseqüències d’aquesta nova situació és que, tal com han identificat diversos estudis, les dones solen ser les elegides per les companyies per afrontar les situacions de crisi, és a dir, quan tot sembla que anirà malament i, per tant , hi ha un risc molt més gran d’esdevenir caps de turc en cas que calgui sacrificar algun responsable. Haslam i Ryan assenyalaven que, per exemple, el partit tory solia seleccionar homes per a aquelles candidatures on tenien més possibilitats de guanyar ja més dones en aquelles circumscripcions que es donaven per perdudes per endavant. De la qual cosa es desprenen dues conclusions oposades: d’una banda, que les dones estan més capacitades per desenvolupar-se en situacions al límit que els homes, per la seva “tacte i comprensió”. De l’altra, que les dones són les que es veuen obligades a “menjar-se els marrons” dels seus companys, el que sembla haver estat confirmat per un recent estudi realitzat a la Universitat de Groningen, a Holanda.
(…)
Font: El confidencial
