Els escàndols per pederàstia no donen treva al Vaticà. A la revelació, dijous passat, que el papa Benet XVI quan era cardenal va paralitzar el procés contra un capellà nord-americà acusat d’abusar d’uns 200 nens sords, s’hi va sumar ahir la denúncia que el Pontífex, a començament dels anys 80, quan era bisbe de Munic, va autoritzar la reincorporació d’un sacerdot que havia estat apartat del servei per pederasta.
El diari nord-americà The New York Times ho ha esbombat i la Santa Seu ho nega. Però el cas no és nou: forma part del reguitzell d’escàndols, revelacions i denúncies que han plogut sobre el Vaticà des de començament de gener, i que als ulls del públic deixen la funesta impressió que Joseph Ratzinger no és del tot innocent.
Del cas se’n va ocupar la premsa alemanya fa un parell de setmanes. El Vaticà, llavors, va optar per descarregar tota la responsabilitat en qui en aquella època era vicari general de Munic, Gerhard Grüber. Grüber en persona es va donar els preceptius cops al pit: «Sento en el més profund que aquella decisió derivés en delictes contra els joves i em disculpo davant de tots els que en resultessin perjudicats». Perquè, en efecte, el sacerdot pederasta va continuar cometent abusos. Fins i tot la justícia va arribar a condemnar-lo.
El cas es remunta al gener de 1980, quan el bisbat d’Essen va expulsar Peter Hullerman després de comprovar que estava embolicat en alguns casos d’abusos. El religiós estava obligat a seguir una teràpia, però pocs dies després de començar-la va ser readmès, aquesta vegada a la diòcesi de Munic.
A la denúncia feta ahir pel diari novaiorquès, una espècie de ressò transatlàntic de l’escàndol que ja va sacsejar Alemanya fa dues setmanes, la Santa Seu va reaccionar amb una certa fredor, dient que el rotatiu no aporta res de nou al que s’havia dit; cosa que no és del tot certa.
El diari no només aporta elements nous, sinó que aquests elements són un torpede contra l’estratègia de culpar Grüber: The New York Times assegura no només que Ratzinger en persona va presidir una reunió en què es va aprovar la incorporació de Hullerman a la seva diòcesi, sinó que després va rebre un memoràndum en què els seus subalterns el van informar del nou destí del capellà.
«Quant d’interès va demostrar Ratzinger en el cas del turmentat sacerdot, que havia abusat de diversos nens a la seva feina anterior, és un fet que no ha quedat del tot clar», diu l’article.
El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, va reiterar ahir que el llavors cardenal Ratzinger no en va saber res del que havia passat, i que l’únic responsable és Grüber. Tota la resta, va assenyalar, «és mera especulació».
