Rocío Ros (laMalla.net)
A Catalunya, el 17,7% dels ciutadans té una renda anual inferior als 7.569 euros i, per tant, es considera que viuen per sota del llindar de la pobresa. La situació és especialment greu entre les dones majors de 65 anys, ja que una de cada tres (exactament el 31,3%) no arriba a aquest mínim. També es troben en risc les persones que viuen soles, la població de nacionalitat estrangera i les persones vídues. Aquestes són dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) que, per primer cop, ha analitzat la distribució de la renda de les llars i l’exclusió social.
Les conclusions de l’Idescat, amb dades de 2003, no són gens positives. Només uns exemples: prop del 37% de les llars catalanes no es pot permetre una setmana de vacances l’any, un 33% no té capacitat de reacció davant una despesa imprevista, el 6% no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada i un 2,7% no es pot permetre menjar carn, peix o carn d’au almenys un cop per setmana.
Segons aquest estudi, els ingressos mitjans anuals de les llars catalanes van ser l’any 2003 de 24.763 euros l’any. Les que tenen les rendes més baixes són aquelles en què la persona de referència té 65 anys o més. En aquest cas, la renda mitjana és fins a un 30% inferior a la resta. També tenen ingressos inferiors a la mitjana les llars on la persona de referència és una dona, un 22% menys.
Així, les persones amb més risc de caure en la pobresa són les persones grans, les dones, especialment les majors de 65 anys, les persones que viuen soles i les persones vídues. També estan en seriós risc les persones de nacionalitat estrangera. Per contra, la població amb menor risc són aquelles que tenen estudis superiors i, és clar, les ocupades.
L’Idescat també ha recollit que més de la meitat de les llars catalanes, el 52,6%, rep algun tipus de prestació social. Les més comunes són les pensions per vellesa i supervivència. En el cas de les llars on la persona de referència té més de 65 anys aquest percentatge es dispara fins el 98,5%.
