Sara Berbel va iniciar el seu Flash citant a Cecilia Castaño, que deia que la primera escletxa digital, aquella que té a veure amb l’accés a Internet, pràcticament estava tancada. Tanmateix ens trobem avui dia amb una segona escletxa: la dels continguts a què s’accedeix. En Internet s’està tornant a repetir els mateixos estereotips que a la vida real: els homes dominen el món públic, mentre que les dones centren els seus esforços en la salut l’educació, i en definitiva, les cures. Han sortit les estadístiques de les carreres universitàries escollides i aflora de nou la pregunta de sempre, on són les informàtiques i les científiques? Només hi ha un 27% de dones que ha escollit una carrera relacionada amb les TIC. Això no seria un problema si es tractés d’una elecció lliure, i si hi hagués les mateixes condicions a les professions feminitzades. Però resulta que les professions amb molts homes gaudeixen d’un gran prestigi i tenen una elevada remuneració, mentre que les feminitzades, aquelles que suposadament ens agraden, tenen sous baixos i poc reconeixement. A més, apuntava Sara, gairebé totes les retallades de la crisi han anat a aquestes professions. De manera que aquesta diferència no és qualsevol, sinó que incorpora ja una desigualtat.
¿Quin és el motiu d’aquesta absència femenina al sector? Mai es tracta d’una resposta fàcil. Tanmateix, Sara va assenyalar algunes de les causes, com per exemple, la falta de referents. No es tracta d’una diferència biològica, ja que està demostrat que a la primària homes i dones tenen els mateixos interessos en aquests temes. Contràriament, existeix una pressió social, familiar i també del professorat que desincentiva que les jove inicien carreres tecnològiques. Per tant, s’ha de visibilitzar dones valuosos, i per això Barcelona Activa acull un esdeveniment com el de WomanLiderTIC. D’altra banda, en la línia de l’economia digital, a l’Ajuntament de Barcelona s’ha creat la primera incubadora d’impacte tecnològic on les dones tenen preferència. Finalment, també estan posant esforços en la formació, creant una escola per a dones directives, professionals i emprenedores. En conclusió, Sara va afirmar que les petites mesures sumen però que s’ha de pensar a lo gran, estructuralment: «No Small Plans», com diuen a l’Escola de Chicago.
