Posar la rentadora, tenir cura dels nens, fer la compra, fregar, netejar la casa, estar pendent dels avis o tenir cura dels malalts de la família. Tot i que el treball de cures que es porta a terme dins de les llars i que segueix recaient amb força a les dones (al dia dediquen dues hores i quart més que els homes a les tasques de la llar, segons dades de l’INE) no es remunera ni comptabilitza en el PIB, és això, un treball. Per això, diversos col•lectius van fer ahir una vaga de cures per al 14 de novembre, dia de l’aturada general.
El piquet feminista a Barcelona, amb al voltant de 250 personas, ha expropiat a un supermercat Consum de Ronda Sant Antoni aliments de primera necessitat per dones precàries, migrades sense papers, aturades. Després han tancat una seu del Departament de Benestar Social També s’han penjat davantals a estàtues per visibilitzar el treball de cura.
«Ens sembla que si dins d’una vaga general no es parla d’una part del treball, la reivindicació és incompleta. El treball de cures és essencial per a la vida i volem sortir al carrer per reivindicar», explica Rocío Lleó, qui explica de fer una vaga de cures de manera estricta seria un caos, per això es tracta més d’una vaga simbòlica però amb gestos potents. «Ningú pot deixar de donar de menjar a un familiar malalt o de canviar uns bolquers, però sí, per exemple, no portar els seus fills al col • legi aquest dia o no involucrar algunes en tasques de cura», diu.
«Denunciar que es relegui el treball de cures a les dones i s’eximeixi els homes d’ells com si es tractés de l’ordre» natural «de les coses. Denunciar que el treball a les llars, invisibilitzat per la seva gratuïtat, és la base de tot aquest sistema. Posar el manteniment de la vida al centre (i treure d’aquí als mercats). Redistribuir i col•lectivitzar les cures, més enllà de la família nuclear, però no només de mà de les dones. Reconèixer el que suposa la reproducció «, reivindiquen en el seu manifest.
Per l’economista Carmen Castro, una vaga de cures és una bona manera de «visibilitzar i de posar en l’espai públic la incoherència d’aquest sistema, que centra el valor en el treball productiu». «Hi ha moltes activitats que generen valor i que no es tradueixen en termes monetaris, com el treball reproductiu. Es tracta que totes les persones assumim la cura com una necessitat social, no que pensem que és una part de la societat-les dones , sobre les quals segueix recaient la pressió social-la que té cura a l’altra. L’estigmatització de les dones com a cuidadores les penalitza i dificulta la igualtat «, assenyala.
Carmen Castro explica que l’atur de cures és un dia «per canviar l’ordre de prioritats» i per reivindicar un nou model de societat en què es redistribueixi tant el treball remunerat com el no remunerat. «Un model en què les dones no estiguem ‘maternitzades’ sinó que sigui la societat la que es ‘maternice’ i es responsabilitzi de les cures. Ha propostes alternatives on la igualtat i el bé comú vertebren la societat», assegura.
Font: El plural i feministes indignades
