La crisi amenaça el desenvolupament de les mesures d’igualtat adoptades per a acabar amb la discriminació laboral i afavorir la conciliació. Just l’any en el qual els convenis de les empreses haurien d’establir els primers instruments per a acabar amb la discriminació salarial d’homes i dones o la incorporació de dones en llocs directius, arriba la crisi econòmica, instal·lant la por en el món del treball i postergant qualsevol actuació que no tingui com a fi mantenir l’ocupació. Experts consultats per La Vanguardia creuen que seria un greu error renunciar a avançar en igualtat en aquests moments i, molt més, deixar a un costat a les dones, perquè aquestes són «un valor més que necessari per a sortir de la crisi«, assenyalen.
La mateixa opinió és compartida per la ministra d’ Igualtat , Bibiana Aído, qui creu que per a sortir de la situació actual «cal contar amb la dona«. Una idea que també comparteix el comissari europeu d’Igualtat d’Oportunitats, Vladimir Spidla, qui ahir mateix clamava per la igualtat de condicions laborals entre homes i dones i la fi de qualsevol discriminació entre dones i homes. «En el clima econòmic actual és més important que mai. Només recollint el potencial de tots els nostres talents podrem enfrontar-nos a la crisi«. Aquestes paraules les va pronunciar el mateix dia en el qual la Comissió Europea engegava una campanya per a combatre la discriminació salarial entre homes i dones, i que l’últim informe xifrava en una mitjana d’un 17,4% menys el salari que cobra una treballadora per realitzar el mateix treball que el seu company baró.
«Aquest any teníem en l’agenda de negociació l’equiparació salarial d’homes i dones després d’haver realitzat un estudi l’any passat dels casos discriminatoris. Encara no ens hem assegut a parlar, però el missatge que ja ens han llançat l’empresa és clar: «deixeu-vos d’aquestes històries ara, que l’única cosa que importa és no tancar»«, assenyala Rosa Fernández, representant de Comissions Obreres en el comitè d’empresa d’una empresa de distribució situada en la perifèria de Madrid.
Per a Cecilia Castaño, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid, «existeix el risc real que els avanços aconseguits en els últims anys en matèria d’igualtat laboral es frenin«, cosa que que al seu judici, seria molt negativa tant per a l’empresa com per al desenvolupament de la crisi. Castaño creu que les empreses que tenen una «reacció defensiva» davant la conjuntura econòmica adversa i que el «primer que fan és treure’s problemes«, considerant com a tals les mesures relacionades amb la igualtat de gènere, tindran problemes per a superar la crisi. No ocorrerà el mateix, no obstant això, amb aquelles empreses innovadores, que entenen que les crisis cal afrontar-les amb estratègies i que, en aquest punt, la dona és un factor decisiu.
El mercat de treball és distint, després de la incorporació massiva de la dona a la vida productiva. Això vol dir, que cal contar amb elles i, a més, en igualtat de condicions que els homes. Prova de la preocupació existent per les possibles conseqüències de la crisi en la dona és l’advertiment realitzat pel comitè de l’ONU contra la Discriminació de la Dona als dirigents polítics, empresarials i sindicals que incloguin en el «diàleg ien els processos de decisió» relatius a la crisi a la dona treballadora, ja que és un element més que necessari «per a resoldre-la«. L’informe de la Comissió Europea presentat ahir revela que les dones estan infrarrepresentadas en la presa de decisions econòmiques: els bancs centrals dels 27 estats membres de la UE estan dirigits tots per homes.
