Les dones suposen el 52,2% de la ciutadania de la capital navarresa, però el seu reflex en el mapa urbà, en els noms de carrers, places o edificis, es redueix a un anecdòtic 6%, en la majoria dels casos, referent a noms de verges o santes. Per donar la volta a això, en l’últim ple es va aprovar per unanimitat una moció d’Esquerra-Ezkerra que proposava, impulsant des del Consell de la Dona i emmarcat en el II Pla d’Igualtat, que busca fer visible la figura femenina també en la nomenclatura.
Però canviar en nom del carrer és només un pas cap a la construcció d’una ciutat que integri la dona, la seva manera de viure a la ciutat i les aportacions que realitza a aquesta. «La mirada sobre l’urbanisme sempre ha estat masculina i no inclou les experiències de l’altra part de la ciutadania, de la dona», així ho expliquen Alicia Ainciburu, arquitecta, i Begoña Laquidain, sociòloga. Elles són dues de les dones que, des de diferents àmbits professionals, conformen el col · lectiu Urbanes de Pamplona, que estudia com avançar cap a un urbanisme amb perspectiva de gènere i, més enllà, cap a un tipus de ciutat que integri nens, gent gran, persones dependents , etc. En definitiva, a tothom que quedi al marge del ciutadà «motoritzat, autònom, capacitat físicament, amb l’ocupació com l’eix de la seva vida».
(…)
